EL DIA DEL MEU ANIVERSARI:

Un relat de: MCP
Era un dia d'hivern, tot estava enfosquit, i feia un vent terrible, jo era a casa sola i amoïnada. Els pares feia hores que eren fora. En aquell mateix moment va sonar el telèfon fix de casa, el vaig agafar ràpid i corrent, em pensava que eren els pares, però no va ser axis, era una màquina d'aquelles programades per anar donant propaganda de l'empresa anomenada Telefònica. Com que no tenia res més a fer vaig decidir agafar el meu ordinador i posar-me a escriure alguna petita novel·la per entretenir-me. Vaig començar a escriuré i no em sortien les idees del cap. Vaig anar a la cuina i em vaig fer una bona tassa de xocolata desfeta i vaig seguir intentant escriuré algú. Vaig seure al sofà, i vaig seguir, poc després s'em va acudir una idea, ja tenia el tema que feia estona que buscava. Aniria sobre una noia i el seu futur. Vaig començar a escriuré i les paraules em sortien soles no podia para. Eren les dotze de la nit quan vaig acabar l’historia. Els pares encara no havien arribat i feia unes quatre hores que eren fora, vaig optar per trucar al telèfon de la mare, però la mare no contestava tot seguit vaig trucar el pare i en el telèfon del pare em saltava la bústia de veu. No podia més, als pares els havia passat algú. Axis que vaig agafar i vaig trucar a ca els avis, l'avià em va agafar el telèfon tota amoïnada, ja que no era gaire normal que telefonéssim tan tard i em va dir s'hi havia passat res, jo li ho vaig explicar tot, l’avia em va dir que ara agafava el cotxe i venia ràpidament cap a casa, que no trigaria gents. Quan l'àvia ja era a casa vam decidir esperar-los una estona més. Al cap de quinze minuts va sonar el telèfon, vaig anar a agafar-lo, vaig respondre i amb molta mala baba els vaig dir;
-No ens interessa res, ja tenim tres tarifes de mòbil i no volem res més, i els pregaríem que no truquin més, gràcies!, desprès d'haver dit tot això vaig sentir la veu del pare que deia :
-Berta, sóc el pare. Jo de seguida vaig dir;
-Perdo pare, on sou? Fa estona que os espero , estava preocupada!
El pare trist va respondre:
-Berta la mare i jo ens hem quedat atrapats a casa els oncles, esta nevant molt!
- De seguit vaig agafar el telèfon i vaig dir :
-pare però si no està nevant, hau ja heu fet la brometa ja podeu sortir!
-Berta no és broma, estem a casa els oncles de les galetes
- Ostres pare pensava que hereu a cals oncles de Olot, vaja quan creus que podreu estar a casa?
- Berta la veritat és que no en tinc n'hi idea, quan hagi parat de nevar et truco d'acord?, ara vés a dormir i no et preocupis, parlem d’aquí unes horetes d'acord?
- Sí, i tan, bona nit pare!
-Bona nit Berta.
Vaig agafar i ho vaig comentar a l’àvia, ella de seguit em va agafar i em va dir que no em deixaria que em quedes sola a casa, a dormir i hem va preguntar que què preferia, cadarm-a a dormir a casa seva o que és quedes ella a dormir a casa i vaig decidir que aquella nit la passaria a ca els avis i l’endemà ja ho veuríem, vaig fer una mica de maleta i vam marxar.
Quan vam arribar a casa els avis , vaig anar a la meva habitació , vaig fer el llit i de seguida em vaig ficar adormir. L’endemà em vaig lleva a les set del matí, vaig anar a la cuina a fer-me l'esmorzar, l'avi ja era despert i estava prepara’n-os l'esmorzar a tots. Em vaig acostar a ell , em va preguntar si volia cafè o llet amb Nesquik , i també em va dir si i trobava a faltar alguna cosa , que normalment solia esmorzar a casa , jo contenta , li vaig respondre:
-Avi, està molt bé , per a mi no hi fa falta res més , gràcies.
L’avi em va dir :
- Molt bé Berta , gràcies!
-Per cert l'avia està fen magdalenes de xocolata , aquelles que tant t’agraden en voldràs per esmorzar?
- I tant vaig a ajudar-la!
l'avi em va respondre:
-Molt bé maca!
.Quan ja van tocar les nou del matí l'avia i jo ens vam dirigir cap al menjador , ja havíem acabat de fer les magdalenes de xocolata i volíem esmorzar, en el menjador , l'avi ja hi era , estava mirant el temps. Tan punt vam arribar, es va assentar a taula, i ens va dir:
-Com estan aquestes magdalenes?
L'avia tota alegre li va contestar molt bones , la Berta té molt ull per aquestes coses. Vam començar a esmorzar , i tot era molt bó.Ven acabat d'esmorzar , vaig dir als avis si podia trucar als pares, per saber com estaven , de seguit em van contestar , que si. Vaig agafar el telèfon fix, i els vaig trucar, em va respondre la mare, i em va dir: - Hola Berta , estem escoltant les notícies , i diuen que fins d’aquí un dia o dos les navades no sembla que vagin a parar , em sap molt greu però el més probable és que no podem arribar a temps , per a celebrar el teu aniversari.
Jo tota preocupada vaig contestar:
-Però mare no hi ha cap manera de arreglar tot això ? .
-Berta , no s'hi pot fer pas res ! , poc que és culpa nostre filla, farem una cosa, truca als tiets i cosins i digue-l’s si volen venir a casa a celebrar el teu aniversari. Fa una estona ha trucat t'ha germana hi ha dit que ella tampoc pot baixar, que està sitiada en un aeroport. - -Vaja , quin aniversari més divertit!
-Reina , haig de penjar d'acord?, estem em contacte
-D'acord mare adéu!.
Estava trista , tenia moltes ganes de plorar , d'estar sola , però vaig pensar que havia de ser forta, que hi havia nens que ploraven perquè no sabien si el seguen dia encara seguirien en vida o no arrel de la malaltia que tenien , i jo en comparació , em preocupava per no res. Axis que vaig pensar que trucaria als oncles i cosins i ho celebraríem junts , axis que així o vaig fer, vaig agafar el telèfon i vaig començar a telefonar a tothom i a reunir-los l’endemà al matí em van despertar els meu cosins de sorpresa, una vegada ja vaig ser desperta , va entrar la meva tia cantant la típica cançó d'aniversari , “moltes felicitats , moltes felicitats , et desitgem tots Berta , moltes felicitats ! , la meva tia portava una magdalena de xocolata a les mans , i a sobre de la magdalena hi havia una espelma que ficava 13 anys. Aquell dia em vaig sentir bastant bé , em sentia la reina de la casa , a l'hora de dinar , va aparèixer la meva germana gran i el seu novio , em vaig ficar molt contenta i a la nit , van arribar els pares amb un regal enorme que portava el meu nom , i aquest va ser el meu a aniversari!
I amb tota aquesta historia de quan era petita et vull dir , que a vegades ets més feliç amb no tants de regals , si no amb la gent que realment estimes. Jo aquell dia poder només vaig tenir dos regals però almenys , vaig estar amb qui més estimava , amb la meva família.

FI

Comentaris

  • Benvingut/da[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-04-2017 | Valoració: 10

    Bona història. Jo crec que practicant arribaries a escriure relats meravellosos, es nota. Aquesta és una bona pàgina per a demostrar-te que pots fer molt més, encara que guardar-se escrits està bé, també. Jo compagino les dues coses.


    Sergi : )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: