El Dia de Sant Jordi (capvespre)

Avui és Sant Jordi. Un dia d'alegria i color, on els sentiments més purs haurien d'assolir totes les ànimes del país, aquest país que és nostre. Un dia on la cultura i els sentiments més íntims hi van lligats. Un llibre vers una rosa, significat gens ocult d'amor i felicitat per la cultura i per un ésser estimat. Un amor de divers significat. Res poètic, tot veritat.

Són un quart de quatre de la nit, vaja ben bé de matinada. Tècnicament ja som dia vint-i-quatre, Sant Fidel. Això no té res d'importància. De fet, per tothom que encara està despert és Sant Jordi, el meu sant. Estic sol, avorrit mirant la televisió, no fan res d'interessant. Una pel·lícula que ja he vist, un programa del cor que detesto, tot i que el miro durant uns minuts. Hi ha dues copes de vi. La meva ja buida, la de la meva parella, la Lena, a mitges. D'un sol cop me l'acabo. Vaig completament borratxo. Tinc ganes de trucar a algú, vull parlar amb un ésser humà amb un mínim d'intel·ligència ja que estic sol. La Lena, com és costum s'adorm davant la televisió i la porto al llit, perquè no agafi cap mal dormint al sofà amb mala postura. Mai no he entès com és capaç d'estar-se hores i hores recaragolant-se en el sofà tot dibuixant postures inversemblants, pròpies de contorsionistes. Quin mal al clatell, pobres vèrtebres!. Agafo el telèfon i l'apago, potser si truco a algú pensa que ho faig perquè em feliciti, perquè em sento sol. Potser hi ha una mica de raó, em falta un pèl d'autoestima. Però no ho esbombarem als quatre vents.

Com cada any en Berni i la Lena s'han intercanviat el llibre i la rosa, com a acte d'amistat, de tendresa, d'amor. No, no us penseu res d'estrany, en Berni és homosexual. Un xicot vora els trenta anys amb una experiència de vivències força interessant, fins i tot colpidora. Ell és un personatge digne d'estudi., amb alts i baixos, com tothom, però amb un cor immens. Vol demostrar una independència emocional que no té, necessita de les persones que realment estima, i en són poques. La Lena és una d'elles. És una dóna amb empenta, de trenta pocs anys i amb una moral sòlida. Amb unes conviccions a prova de bomba però amb un defecte molt gran, excessivament emocional. Tot li afecta. Qualsevol nimietat que un familiar, amic o persona propera li passa, ella amb la seva gran captació emocional fa seu el problema que ell o ella tingui. Això l'esgota i la fa patir.

Hem quedat a casa nostra al capvespre. Aquí estem, els tres davant d'una ampolla de vi i xerrant de les dedicatòries dels llibres que ens hem regalat. Entre copa i copa una mica més d'interioritats, la majoria banals però que formen part de cada un dels nostres éssers. No diem mentides, no ho necessitem. Ells dos es coneixen massa per mentir-se. I jo, tinc la virtut de saber escoltar, i el meu interlocutor o interlocutors mai em diuen res més que no sigui la veritat. Mai m'enganyen per què no poden, els resulta impossible. És la meva virtut. I per tant no tinc perquè mentir.

Així passen els minuts veient com el temps del dia s'esmuny a cada glop de vi. Parlant i parlant, i de tant en tant, potser afectats per la quantitat d'alcohol ingerida, i de manera suau fem colpejar les copes. Un brindis i després un altre per nosaltres, per la felicitat, per la no existència d'amants o per l'amistat tant poderosa que va néixer fa anys i ens uneix. Continuem parlant de com hem passat el dia, fem repàs d'altres sants, quan ell estava en companyia. En Berni ens confessa que és el primer sant d'aquests que oficial o no, no té amb qui celebrar la diada més lluïda de casa nostra. Això em posa trist. Sempre pensant amb els altres, i jo que em considero egoista!. Una copa més i la nostra consciència ho nota. Començo a notar com el cos deixa d'estar ancorat al terra, comença a flotar. Els ulls els noto una mica comprimits, necessito una mica més d'esforç per enfocar qualsevol objecte. Les cares dels dos comencen a bellugar-se d'un costat a l'altre sense sentit, se'm difuminen, i la llengua la noto pastosa. M'estic embriagant. Noto felicitat. Estic eufòric. Intento agafar la copa, no l'encerto a la primera, no ho han notat. Ells estan igual, els ulls espurnejant, el somriure de felicitat que dóna l'embriaguesa i el degoteig de paraules que de tant en tant se'ns entortolliguen tot i voler dir-les d'una tirada, intentant no perdre la veracitat que caldria i mostrar-nos serens la màxima porció del temps possible. Un altre glop de vi, i ja s'ha acabat l'ampolla. En Berni rep una trucada de la Iris, la seva cunyada. Hauria d'estar a casa seva per la sardinada que ha preparat pels amics. No ens ha convidat a nosaltres. La Lena agafa el telèfon i xerren, jo estic perdent la noció de la realitat. Noto les seves veus un tant llunyanes, és l'alcohol. Estic etílic total. Sense adonar-me'n m'he acabat la meva copa, i torno a omplir-la i mentre noto que ja tinc gana faig esforços per mantenir-me assegut recte a la cadira.
Avui per sopar tenim pernil, m'ha costat un ronyó i volem fer una vetllada romàntica. Menjar pernilet d'aglà, amb una mica de pa torrat sense tomàquet (ella el detesta) i després deixar-nos portar per la luxúria de dos amants acabats de conèixer. Però hi és en Berni. Han penjat el telèfon i parlen de no sé què amb un somriure als llavis, no els entenc i faig veure que sí, i jo també somric. En Berni vol marxar i no ho fa, pretén que l'acompanyem a casa la Iris amb el cotxe, però li donem llargues. Finalment després d'acabar-nos la meitat de la segona ampolla decideix marxar. Em recolzo a la pared del passadís per no perdre la postura, però és inútil. Acabo ensopegant amb la màquina de cosir per restaurar que tenim a casa. La meva mà esquerra entremig de la roda del pedal, la barbeta just a la cantonada com si demanés que li fessin un bon trau. El peu esquerra, de forma inversemblant, s'està sota el taulell que suporta un enginy tan maquiavèl·lic i amb una puntada del fil en forma de zig-zag a l'altura del genoll. La màniga dreta està tota cofoia intentant esbrinar com s'ha posat en marxa el mecanisme de l'agulla que no para de moure's, i lligada a ella per la part interior. Per fi, i en un acte heroic i tot trencant el fil de cosir he pogut deslliurar-me del ferotge animal inanimat que hem tenia apresonat. Mentre reien amb espasmes de dolor, he recompost la figura fent una cabriola de saltimbanqui digne d'un professional (tot i que he caigut fent un mig espegat, amb les cames no massa ben estirades i amb el dolor conseqüent a les meves parts més dúctils a causa de la inactivitat acusada de tanta mandra acumulada d'anys i anys), cosa que ha acabat de fer-lis molta gràcia. Ells encara no sé com s'ho han fet, però han dansat lleugerament pel parquet, esquivant tots els obstacles i amb una soltura pròpia d'una gasela han arribat a la porta de casa. Jo encara anava amb la copa a la mà, i el més sorprenent és que el seu contingut estava exactament al seu interior. I he pensat que abans de llençar-lo en el següent pas, he decidit engolir-lo de cop. L'efecte no ha estat immediat però ho he notat al cap de poc temps. Així que a la porta ens hem dit adéu amb en Berni. Primer petons respectuosos a galta i galta, i després abraçades tendres una a un. Acabant ploriquejant en recordar que era el primer dia especial de la diada de Sant Jordi que passàvem junts. I hem fet un cant a l'amistat.
Després de marxar, vora les onze de la nit, la Lena i jo ens hem posat a sopar. Hem parlat, ens hem abraçat i petonejat tendrament. I mirant-nos als ulls, sense dir res, hem posposat la luxúria i el plaer sexual per demà. Sempre per demà. I això que no ens en falten de ganes però, com sempre ens passa, portem els nostres bioritme sexuals descompassats. Quan jo vull, ella no en té ganes o està cansada. I quan ella vol, jo no estic massa per la labor, o bé no em trobo bé o estic rebentat del dia de feina. Avui és problema d'excés d'alcohol i poc interès mutu. I ens hem posat a mirar la caixa tonta, no fan res de bo. No hem llogat cap pel·lícula. Finalment, ella s'ha adormit com és costum. I jo em miro canal a canal l'extraordinària programació de les diverses televisions, ja són gairebé les tres i quin avorriment! Per tant, tinc ganes de parlar amb algú. Però he tancat el mòbil per no caure en la temptació i empipar a algun amic o amiga.

Amb qui podria parlar? Llavors m'he decidit escriure. Encara em queda un cul a l'ampolla de vi. Omplo la copa a mitges que em queda, i procedeixo a encendre l'ordinador. Mentre teclejo, faig diversos glops. Noto com l'alcohol ja no em fa l'efecte desitjat. Comencen a tancar-se'm els ulls, lluitant contra la natura, pensant que quan em fiqui al llit tindré els ulls com a plats a causa del meu insomni crònic. Agafo la copa, l'aixeco, i d'una tirada m'acabo el seu líquid, brrruuff! Hem passa un petit calfred pel cos que m'estarrufa el clatell i em fa tancar els ulls. I sense voler-ho deixo picar les lletres del teclat i les parpelles dels meus ulls comencen a desfilar corrent avall. I amb un intent de super heroi els obro. Miro la pantalla i llegeixo el què està escrit. Miro l'hora, i ja són tres quarts en punt de quatre de la matinada, i en veure la copa de vi buida m'agafa un estat de melancolia greu. I mentre penso en com lluitar contra ella, recordo que per dormir necessitaré prendrem una pastilla contra l'insomni. Però, massa alcohol he ingerit! M'estic adormint, les parpelles ja no em responen i van dient sí senyor, i de sobte pugen en un ràpid moviment quedant-se enganxades a la cella superior, fent uns ulls d'esglai i acolloniment intens. I ara tinc sed. No de vi, res d'alcohol, només vull aigua. Així que decideixo anar a la cuina. Agafo un got, obro l'aixeta, omplo el got i el porto cap a l'ordinador per acabar d'escriure. I com el meu estat d'embriac és notable no puc discernir quan m'apropo el got d'aigua als llavis, sí el líquid insípid i incolor va gola avall o cau dins del portàtil en què estic escrivint. Glup, glup, glup, ...., i .... xdsajwnjsnacu
hwnfkfbn Pantalla en blanc, i a la línia superior esquerra només s'aprecia el cursor quiet, no fa pampallugues...

(Dies després, l'informàtic em passa una factura de 350 € més iva pels desperfectes causats, i desgraciadament he perdut tota la informació. M'ha posat una nota comunicant-me que el vi de criança i els xips de l'ordinador no lliguen massa).