El detectiu 00Blau

Un relat de: Mena Guiga
Quan el van trucar, dormia com un soc gros, roncaire a més no poder, immers en un món oníric massa bo perquè...el maleït telèfon ho espatllés!
La veu de l'Elsa 00Boss era freda, quasi cibernètica.
- El blau ha desaparegut. Novament. Blauament. 00Blau: retroba'l. És una ordre.
El detectiu va empassar saliva i li va costar. Tenia un xic de mal de coll i haver de sortir al carrer de bon matí un gèlid dia de gener mai venia de gust. No tenia ni mel ni llimona per estovar el dolor. Així que: fote't.
Com sempre, es va dirigir al mar. Com sempre: era ben groc. Ni li feia gràcia ni en faria cap foto. No podien ser menys monòtons?
Tot seguit va mirar amunt, cap el cel. Ho hagués pogut fer abans, evidentment. Però es reservava, potser... una sorpresa? Res de res! Ben taronja! Que poc originals!
Va, cap el riu hi falta gent. Va badallar, avorrit i fastiguejat. Com ja sabia: ben rosa! Cansava!
Aniria, si no el controlaven gaire, a fer un cafetó. L'aroma del líquid negre el plaïa i en haver-se'l pres segurament s'inspiraria amb l'efecte estimulant." Qui? Com? Quan? On? Per quins set sous...?." Preguntes habituals, molt pesades, que únicament es formulava per seguir el protocol. Coneixia de sobra les respostes! Es va aixecar, va pagar i, som-hi, cap a fora a entomar l'alè del fred.
Ara, sí, és clar, tocava mirar com les persones anaven vestides. Calia? Ningú duria res blau. Ni un trist cordó de sabata! I així era.
00Blau va respirar amb consciència, profundament. El següent pas era fer cap al zoològic de la ciutat. Mostrar la tarja que l'acreditava seriosament, somriuria a la dona de fer feines, encara de bon veure, i aniria directe a l'espai dels micos pispa-blues. Els trobaria amb els ulls esbatanats, de primer, i després xiularien girant el cap tot dissimulant. 00Blau mai podia evitar riure amb l'estratègia pueril dels primats. Primmirat, baixaria per la corda, com cada vegada, i descendria fins el seu nivell. Els oferiria plàtans qualitat extra -ja els duia a les butxaques- i les bèsties, fartes d'afartar-se de pinso industrial econòmic, se li tirarien al damunt. Aleshores ell només hauria de fer rodar la gran bola blava, mandonguilla gegantina, que els pispa-blues, afectats pel pleniluni -solia esdevenir-se un cop al mes-, havien amassat absorvint ,amb una màgia encara per estudiar, el blau allà on fos i traslladar-lo als seus ridículs dominis de captiveri per tal d'entretenir-s'hi arrodonint-lo i xisclant frenèticament.
00Blau coneixia el secret. Elsa 00Boss no. I no el sabria. Així el detectiu mantindria el sou. Li sabia greu, però, que els cervells dels pispa-blues fossin poc creatius i que els fets els clonessin i els clonessin...com la mateixa trucada de l'Elsa:
-El blau ha desaparegut. Novament. Blauament. 00Blau: retroba'l. És una ordre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

524 Relats

549 Comentaris

110556 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.

Admiro, per exemple, el color de la ceba de Figueres (encara que faci plorar), el groc de la mimosa i el taronja de les calèndules dels marges dels camins dels camps, tant si hi passo amb bicicleta com a peu.
Em deleixo per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tots tresors. Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen.

M'agrada escoltar quan em parlen amb il·lusió a la mirada (escoltar costa!). Més aviat sóc de xerrar (peixatera!!!!).

En escriure sovint barrejo surrealisme-narrativa-humor-poesia.

M'AGRADA FER RIURE LA GENT. I RIURE-HI. RIURE ÉS IMPORTANT. SOBRETOT APRENDRE A RIURE'S D'UN MATEIX.

Sóc (quan se'm deixa) contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes (i aquí relats i relats i relats, estic sota els efectes d'una malaltia benèfica, no puc parar) i també il·lustradora (cal que digui que l'estil és boig?). Professora de ioga integral (la disciplina...uf!, una miqueta bé val la pena..per tot allò de l'equilibri entre cos i ment, perquè enforteix i perquè és un repte) .Monitora de risoteràpia (ajuda a tenir unes bones abdominals, ho juro!). També tinc la introducció al clown (un nas vermell diu tant!). Tot m'ajuda per a dur a terme festes i celebracions per a grans i/o petits, participació i diversió, deixar-se anar. I, el més antic, estic diplomada en Turisme. Però no em feia el pes donar claus d'habitacions a la gent en una recepció ni haver de repetir horaris d'àpats robòticament (per exemple, i amb tot el respecte per qui ho fa i a sobre en gaudeix), entre d'altres monotonies hoteleres (què voleu que hi faci!).

Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que també m'afecten). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies (tot plegat em costa molt!!!!). Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral·lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (hi ha una gradació, és clar, i a vegades guanya el costat fosc).

I sóc de foc i aire, intento ser més de terra... i d'aigua poquet poquet. I això que em considero bruixa de rierol (món amb el que m'identifico)

*Autocomentaris: aquesta tia està sonada, boja rematada, no hi toca, o toca un bolet -al·lucinògen, segur-, està com una cabra amb un llum. En fi, és el que hi ha...



butxaca5@gmail.com


I ara tinc un blog (que no acabo de veure ben bé com funciona i vaig tentinejant, que pel face també la vaig cagar i el tinc 'rar', només hi puc tenir 'me gusta' i no pas l'habitual que és una tirallonga de gent penjant amamellada -només és una descripció!-, va com va).

http://blogscat.com/l6d7oh/