El despertar

La Laia estava feta un garbuix. Des que s’havia convertit en dona feia uns mesos tothom la tractava diferent: El pare amb qui sempre havia gaudit d’una gran complicitat, es mostrava distant i poc comunicatiu, la mare aprofitava qualsevol moment per a donar-li lliçons sobre sexualitat, tema que la Laia no volia escoltar, la violentava.
Cada estiu solia passar un parell de setmanes a casa la Lea la seva cosina preferida; tenien la mateixa edat i amb ella podia parlar de tot. Els oncles no li estaven tan a sobre i li donaven la llibertat que ella hauria volgut tenir.
La Lea era més desperta que ella i ja sortia amb un xicot que tocava la guitarra en un conjunt. A la tarda, solien anar plegades a un local vell i atrotinat, on els nois del grup assajaven. S’asseien una estona i en acabar la Lea li deia:
- Ara surto. - Ah, no diguis res d’això als pares he! - Tu espera’m a la placeta del centre.
La Laia contemplava com els nois recollien els instruments, mentre la seva cosina es feia fonedissa amb el xicot de la guitarra.
Des del primer moment es va fixar en el cantant, en Jan, un seductor. Quan la mirava, ella, tímida per naturalesa, envermellia, però rere els focus creia dissimular-ho. Quan se li apropava, i s’oferia a acompanyar-la a la placeta del centre, la Laia temia que el noi sentis els batecs accelerats del seu cor. A poc a poc amb la cadència suau i captivadora de la veu d’en Jan s’anava relaxant i sense adonar-se’n, es trobava embolcallada en els seus braços. Quelcom en ella la impulsava a seguir...però una alerta ressonava dins seu com una sirena estrident i l’aturava. Va comprendre que encara no estava preparada. Potser sí que alguna cosa desconeguda s’anava instaurant lentament en ella...Esperava amb ànsia i alhora amb certa inseguretat que li aportarien aquelles novelles sensacions.