Cercador
El despertador
Un relat de: Mercè Bellfort- Compartir:
EL DESPERTADOR
Va tant de bòlit i tan cansat per culpa de la feina que avui s'ha adormit. El despertador ja ha complert amb la seva obligació: Riiiiiiiiing, riiiiiiiiiiiing!Però res, ell segueix dormint com un soc. Fins i tot li cau la bava i, de sobte, esclata a riure talment com si escoltés un acudit dels bons. Ha, ha, ha
La Rita, prou coneixedora del seu cansament laboral, pensa que, un dia és un dia, i decideix no cridar l'Ernest. Li ve de gust observar-lo en aquesta faceta matinal tan insòlita per a ella. De fet sempre el veu amoïnat, amb la cara llarga i rumiant quina li'n dirà al seu cap perquè no l'emprenyi més i el deixi treballar tranquil, sense pressions ni urgències.
S'apropa al seu company i se'n fa creus de veure'l tan feliç: feia dies que no el sentia riure d'aquesta manera, amb tantes ganes.
És ben sabut que el riure resulta encomanadís i ja tenim la Rita rient també al compàs de l'Ernest. Riu tant que s'acaba tapant la boca per no despertar-lo.
Ell es recargola pel llit, mentre segueix dormint. Tot plegat, sembla força estrany, però la cosa segueix així durant uns quants minuts. Extenuat, passa a una altra fase: ara comença a parlar fluixet, amb una veu inintel·ligible.
-Pouafemapixigolles-murmura.
Després de repetir-ho vàries vegades a la Rita li queda clara la darrera paraula: "pessigolles".
Decideix indagar sobre la frase en concret i li diu a l'Ernest:
-Carinyet, de quines pessigolles parles?
I ell, ben feliç, li respon:
-Les que m'està fent la Nina. És un solet aquesta noia. Mmmm és irresistible!
Ara, l'Ernest, tot i que segueix dormint, parla més clar que mai. A la Rita se li han passat de cop les ganes de riure. La U que tenia ben dibuixada a la boca s'ha transformat a la velocitat de la llum en una O.
-Ai, l'hòòòòstia!- diu en veu alta, sense reprimir-se.
En aquest precís moment ella entra també en una altra fase.
S'aixeca del llit i s'adreça directa a la cuina. Acaba de trobar just el que vol.
Sense pensar-s'ho dues vegades torna al costat del seu company i li esclafa una paella al cap tot dient-li:
-Ep, Ernest, que no has sentit el despertador? Ja és hora de llevar-te. Espavila que encara faràs tard, noi.
Comentaris
-
Imprecindibles![Ofensiu]Materile | 26-05-2012
Molt bo, Mercè!!!!! Veig que també fas servir l'humor. A quedat ben servir l'Ernest, amb la paella per fer-se una truita de bon matí.
Els nostres despertadors són molt diferents, però molt inspiradors i imprescindibles.
Et puc jurar que no sé viure sense el rellotge i el despertador.
Una vegada se'm va espatllar el rellotge i jo havia de fer classes i el necessitava per controlar-me el temps, vaig agafar el despertador de casa i el vaig posar sobre la taula; els alumnes es petaven de riure i al final em vaig comprar un altre rellotge: no podia esperar que l'arreglessin. "Real como la vida misma" que diuen.
Gràcies per la teva visita i per obrir-me la porta de casa teva amb el teu despertador.
Una abraçada d'1 minut, és molt, oi?
Maria Teresa
-
FELICITATS !!![Ofensiu]F. Arnau | 11-01-2009 | Valoració: 10
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
F. -
un mal despertar[Ofensiu]Avet_blau | 23-11-2008 | Valoració: 10
En aquest purgatori del somni,
on la vida passa per altres filtres,
i el subconscient treu el cap
esbojarrat i sense pensar res.
ai! si els somnis els comentéssim en veu alta!
Avet
-
Molt bó![Ofensiu]copernic | 24-10-2008 | Valoració: 10
Aquí es noten les influències de Pere Calders. Un relat que crea una intriga inicial, que reflexiona sobre temes conflictius, i que acaba sobtadament amb un sonor cop de paella (hahahaha!) Perdona, però no me'n he pogut estar. Per un moment he pensat que anava a la cuina a buscar un ganivet! Hahahaha i ja pots pensar que és el que pensava tallar, hahahaha! Podries fer uns quants finals d'aquest text. Seria molt divertit.
Repeteixo els petons del fòrum i espero veure'ns aviat que ja tinc ganes de conèixer-te! -
Jjajajaja![Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 12-10-2008 | Valoració: 10
Molt bo! No hi havia pensar, jo, que no sentir el despertador podria ocasionar un daltabaix com aquest! La feina, el cap... tot això és típic i tòpic, però noia, qui ho havia de dir que el son matinal seria tan explícit, eh?
Molt ben portat, amb un toc d'humor hilarant (m'encanta la reacció d'ella: "Ai, l'hòòòòstia!" + el cop de paella [jo m'imaginava una galleda d'aigua freda, però després he pensat que mullar el matalàs podria resultar contraproduent]) i amb una correcció pel que fa a l'estil narratiu! Crec que acabo de fer una troballa i hauré de desfilar els relats que precedeixen a aquesta tenebrosa matinada en què el coprotagonista no ha sentit el ring del despertador!
Gràcies pel teu comentari! M'anima molt a provar nous experiments literaris, perquè el relat d'humor és dificilíssim (costa molt no caure en tòpics sense gràcia), però llegint-te una mica segur que em vindran ganes de tornar-ho a intentar!
Salut i lletres!!!!
V. -
Del somni a la realitat "a cop" de despertador[Ofensiu]Unaquimera | 10-10-2008 | Valoració: 10
Ai, Mercè, quina jugada li ha fet el cansament a l'Ernest!
En relaxar-se, ha baixat les defenses, aquella maquinària que ens impedeix formular els nostres desitjos més amagats en veu alta.
Adormit, tranquil i feliç, les paraules delatores s'escapen de la seva boca sense control de la seva voluntat i passa el que passa: un despertador ben original el retorna al món de la realitat, crua i dura... on potser ell tornarà a ser un home "amoïnat, amb la cara llarga" en lloc del somiador rialler que em descobert al teu relat, al mateix temps que la seva dona, per cert.
Ja ho diuen, de fet, que les sorpreses no sempre són bones!
Un bon exemple d'humor i una grata estona de lectura la que ens regales, MB, que t'agraeixo de tot COR.
I des del meu, t'envio una abraçada ara mateix, per a què no faci tard,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
