Cercador
EL DESIG
Un relat de: Alromat- Compartir:
EL DESIG
Tota la família i amics esperaven a la sala mentre ell era a la cuina encenent les espelmes del pastís. Era l'aniversari de la seva dona i estaven celebrant-ho.
Va agafar el pastís i va sortir cap a la sala mentre començava a sonar una de les cançons preferides d'ell i de la seva dona: “Aniversari” dels Manel.
Va deixar el pastís damunt la taula mentre tothom aplaudia i la seva dona s'acostava per fer-li un petó.
Es va mirar la seva dona i li va venir al cap la seva frase preferida de la cançó ” ...el plaer indescriptible què és estar amb tu avui que et fas gran....”. Això era el que sentia ell ara mateix.
Ella va tancar els ulls mentre demanava un desig abans de bufar les espelmes. Ell s'ho mirava somrient mentre pensava que tan de bó pogués fer com el protagonista de la cançó dels Manel i fer-se petit per ficarse dins el cap de la seva dona i veure el desig que estava demanant.
Mentre pensava això, de sobte es va fer un silenci absolut i mirant al seu voltant només hi va veure a la seva dona. Tothom havia desaparegut. Llavors un núvol blanc va posar-se damunt dels seus caps mentre unes imatges anaven apareixent dins el núvol. Estava veient el desig de la seva dona.
La va veure a ella somrient mentre corria per un jardí agafada de la mà d'un home a qui no podia veure la cara. Després la va veure fent-se un petó amb aquell home i finalment els va veure asseguts en un banc. Llavors si va poder veure la cara de l'home i va veure que no era ell. No sabia qui era aquell home però estava segur que no era ell.
Algú el va agafar pel braç mentre li preguntava si es trobava bé i al mirar al seu voltant va veure que ja no hi havia cap núvol blanc damunt del seu cap i que tota la gent tornava a ser a la sala. Les espelmes ja eren apagades mentre tothom felicitava a la seva dona. Ell va marxar cap a la cuina.
La seva dona el va seguir i llavors ell li va explicar el que havia passat. No sabia com però havia pogut veure seu desig. Igual que a la cançó. I l'havia vist sent feliç amb un altre home.
Ella li va dir que ho sentia molt. Que volia explicar-li però que ho hauria fet després de la festa. Volia deixar-lo. Havia conegut un altre home.
Ell no s'hauria imaginat mai que li pogués passar això. Creia que eren feliços i que estaven bé junts.
Va sortir de la cuina i va passar pel costat dels convidats just en el moment en que acabava de sonar la cançó “Aniversari”.
Sense aturar-se ni dir res va sortir de casa per anar al carrer a prendre l'aire. Necessitava pensar. Com deia la cançó, ara buscaria “...una ombreta tranquila on desaparcebut estirar-me una estona i per fi relaxar-me...”.
Tota la família i amics esperaven a la sala mentre ell era a la cuina encenent les espelmes del pastís. Era l'aniversari de la seva dona i estaven celebrant-ho.
Va agafar el pastís i va sortir cap a la sala mentre començava a sonar una de les cançons preferides d'ell i de la seva dona: “Aniversari” dels Manel.
Va deixar el pastís damunt la taula mentre tothom aplaudia i la seva dona s'acostava per fer-li un petó.
Es va mirar la seva dona i li va venir al cap la seva frase preferida de la cançó ” ...el plaer indescriptible què és estar amb tu avui que et fas gran....”. Això era el que sentia ell ara mateix.
Ella va tancar els ulls mentre demanava un desig abans de bufar les espelmes. Ell s'ho mirava somrient mentre pensava que tan de bó pogués fer com el protagonista de la cançó dels Manel i fer-se petit per ficarse dins el cap de la seva dona i veure el desig que estava demanant.
Mentre pensava això, de sobte es va fer un silenci absolut i mirant al seu voltant només hi va veure a la seva dona. Tothom havia desaparegut. Llavors un núvol blanc va posar-se damunt dels seus caps mentre unes imatges anaven apareixent dins el núvol. Estava veient el desig de la seva dona.
La va veure a ella somrient mentre corria per un jardí agafada de la mà d'un home a qui no podia veure la cara. Després la va veure fent-se un petó amb aquell home i finalment els va veure asseguts en un banc. Llavors si va poder veure la cara de l'home i va veure que no era ell. No sabia qui era aquell home però estava segur que no era ell.
Algú el va agafar pel braç mentre li preguntava si es trobava bé i al mirar al seu voltant va veure que ja no hi havia cap núvol blanc damunt del seu cap i que tota la gent tornava a ser a la sala. Les espelmes ja eren apagades mentre tothom felicitava a la seva dona. Ell va marxar cap a la cuina.
La seva dona el va seguir i llavors ell li va explicar el que havia passat. No sabia com però havia pogut veure seu desig. Igual que a la cançó. I l'havia vist sent feliç amb un altre home.
Ella li va dir que ho sentia molt. Que volia explicar-li però que ho hauria fet després de la festa. Volia deixar-lo. Havia conegut un altre home.
Ell no s'hauria imaginat mai que li pogués passar això. Creia que eren feliços i que estaven bé junts.
Va sortir de la cuina i va passar pel costat dels convidats just en el moment en que acabava de sonar la cançó “Aniversari”.
Sense aturar-se ni dir res va sortir de casa per anar al carrer a prendre l'aire. Necessitava pensar. Com deia la cançó, ara buscaria “...una ombreta tranquila on desaparcebut estirar-me una estona i per fi relaxar-me...”.