El desig d'abandonar l'aula

Un relat de: Kyra

Enmig de fórmules matemàtiques
i milers de reaccions químiques
ell aclucava els ulls, s'adormia
i es deixava endur pel desig;
el desig d'abandonar l'aula,
discretament, sense fer soroll
i recórrer aquell passadís silenciós
corrent enmig d'alumnes somnolents.

I llavors obria la porta
i sortia al carrer gris,
i caminava enmig de la multitud
sense que ningú se n'adonés,
sense que ningú el veiés;
caminant tot sol, en solitud
immers en les seves penúries,
absort en les seves cabòries.

I aleshores caminava fins al bosc
i s'asseia en una petita clariana,
i els seus ulls es perdien en el cel
anhelosos de deslliurar-se
de les cadenes que el retenien
en aquella terra erma, estranya,
per marxar ben lluny sense mirar enrere,
per marxar ben lluny i no tornar.

Però un so estrident el despertava
d'aquell somni, aquell desig,
i es tornava a trobar en una aula
petita, fosca i reclosa;
i recordava amb malenconia
aquell desig, i veia amb agonia
com el seu somni s'esvaïa,
el seu somni de llibertat.

Comentaris

  • Una peça clau[Ofensiu]
    Ferran Planell | 31-03-2007

    Hi ha comentaris que inspiren pensaments. Te'n regalo un.

  • Jo també m'he sentit així...[Ofensiu]
    mappi | 03-03-2007 | Valoració: 10

    i em vaig deixar vèncer pel somni d'abandonar les aules i no hi ha volta enrera.
    Espero que tu continuis somniant ja que és important, però mantenint els peus ben ferms a terra...
    Continua escrivint i expressant els teus sentiments doncs els que t'estimem esperem amb impaciència els teus escrits.
    Petonets!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Kyra

Kyra

30 Relats

119 Comentaris

44911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Ja en la vintena, originària de les Terres de l'Ebre amb tocs de capital degut als anys d'estudi.


Per què escric?

Doncs senzillament perquè em relaxa, perquè m'ajuda a expressar tot allò que d'altra manera no sabria fer.

Perquè escrivint sóc capaç de dir totes aquelles paraules que no m'atreveixo a pronunciar en veu alta.

Perquè escrivint em sento... lliure.



____________________________

No, no ens enganyem.

Perquè parlo i penso, somric i ploro, sento i estimo... visc en la meva llengua materna.

Escric i m'expresso en català, reflexiono i comparteixo les meves opinions en aquesta llengua, no sé fer-ho d'altra manera. O, com a mínim, no amb el mateix sentit ni significat.


_________________________________



mar (la meva tieta)
JKR (el meu cosí)
güitxi (la meva cosina)
Ferran Planell

............................................