Cercador
EL DESCONEGUT SANT RAMON D' ERMEDÀS. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegia a la pàgina 200 de : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Quan a l’antiguitat les noticies documentals provenen de les visites pastorals dels segles XVII-XIX.
Quan a l’advocació de l’església – que no ens sabien aclarir uns veïns de la contrada - segons un document inèdit de l’any 1790 era dedicada a Sant Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275) religiós dominic ; des de molt temps enrere però , es celebra la festa del veïnat per la diada de Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) religiós mercedari, demanaré a l’Arxiu Gavin quina és l’advocació a aquesta dedicada l’església.
El retaule i el mobiliari es cremaven el ens dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española.
El presbiteri era decorat amb plafons de rajoles decorades en blau gòtico-renaixentistes (mostres al Museu de Palafrugell)
La descripció tècnica ens diu que és un edifici d’una nau i capçalera semicircular, sense diferenciació per mitjà de cantonada entre la dita nau i l’absis. Coberta amb volta apuntada, sense arc triomfal ni diferència de nivell de coberta que senyali l’entrada al presbiteri. En el frontis hi ha la
portada amb llinda monolítica resseguida per un prominent guardapols que s’inicia en dues fornícules que presenten decoració de tema vegetal en relleu. A cada costat de la porta hi ha finestres enreixades, a sobre, fornícula en forma de petxina amb un cap humà minúscul a cada costat. Petit rosetó amb decoració calada tardo-gòtica. Façana rematada amb una espadanya de dos pilars sense arc.
En el mur meridional i al centre de la capçalera finestres de doble biaix: exteriorment són d’arc de mig punt, però a l’interior tenen forma rectangular. El parament és de carreus molt grans de granit de la contrada, escairats amb poca cura i amb molt reble entremig. Les obertures del frontis són tallades de calcària de Girona.
Cal remarcar que la seva planta i algunes altres estructures són de tradició romàtica metre altres detalls són pervivències de formes gòtiques i renaixentistes: rosetó, portada.
L’indret era poblat en època romana: troballes superficials als camps de l’entorn i fins a l’interior de la capella
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
Quan a l’antiguitat les noticies documentals provenen de les visites pastorals dels segles XVII-XIX.
Quan a l’advocació de l’església – que no ens sabien aclarir uns veïns de la contrada - segons un document inèdit de l’any 1790 era dedicada a Sant Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275) religiós dominic ; des de molt temps enrere però , es celebra la festa del veïnat per la diada de Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) religiós mercedari, demanaré a l’Arxiu Gavin quina és l’advocació a aquesta dedicada l’església.
El retaule i el mobiliari es cremaven el ens dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española.
El presbiteri era decorat amb plafons de rajoles decorades en blau gòtico-renaixentistes (mostres al Museu de Palafrugell)
La descripció tècnica ens diu que és un edifici d’una nau i capçalera semicircular, sense diferenciació per mitjà de cantonada entre la dita nau i l’absis. Coberta amb volta apuntada, sense arc triomfal ni diferència de nivell de coberta que senyali l’entrada al presbiteri. En el frontis hi ha la
portada amb llinda monolítica resseguida per un prominent guardapols que s’inicia en dues fornícules que presenten decoració de tema vegetal en relleu. A cada costat de la porta hi ha finestres enreixades, a sobre, fornícula en forma de petxina amb un cap humà minúscul a cada costat. Petit rosetó amb decoració calada tardo-gòtica. Façana rematada amb una espadanya de dos pilars sense arc.
En el mur meridional i al centre de la capçalera finestres de doble biaix: exteriorment són d’arc de mig punt, però a l’interior tenen forma rectangular. El parament és de carreus molt grans de granit de la contrada, escairats amb poca cura i amb molt reble entremig. Les obertures del frontis són tallades de calcària de Girona.
Cal remarcar que la seva planta i algunes altres estructures són de tradició romàtica metre altres detalls són pervivències de formes gòtiques i renaixentistes: rosetó, portada.
L’indret era poblat en època romana: troballes superficials als camps de l’entorn i fins a l’interior de la capella
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5424647 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS