EL DESCENS

Un relat de: quimmiracle
Enfilàrem l'entrada de l'avenc, exhaustos per la llarga travessia per l'erm. Baixàrem i baixàrem i les primeres troballes de restes ens esfereïren fins a l'íntima essència de la raça. Cossos amb sis extremitats, carcasses només, s'escampaven arreu de l'abast de la mirada. La claror de les llanternes iodàiques no ens enganyava pas. L'horror.... L'horror de la visió d'aquelles criatures, records d'un passat llunyà i difunt, ens colpí fins al moll de l'ànima. Encara no refets, continuàrem, tammateix, el descens fins a assolir el nostre destí. Havíem de complir la missió. Havíem d'esbrinar el perquè de tot allò. Necessitàvem saber-ho, desxifrar l'enigma, abans de tornar a la nau, a casa, a la seguretat del que és conegut i quotidià.

Ens aturàrem de sobte, callats i ensems, moguts per la inefable certesa que érem a prop, molt a prop, massa potser... i, per això, ens calia agafar forces abans de continuar la nostra davallada al cor d'aquella tragèdia oblidada pels segles.

Continuàrem, finalment corforts, pel cada cop més angost tunel que ens havia de dur a la cambra que cercàvem amb atemorit anhel.

Davant nostre la veièrem. Gitada sobre el seu ventre, una vegada fèrtil i generós, la reina jeia, momificada, guardiana última del seu cau, des de temps immemorials.

No sabríem mai per què passà el que passà, per què aquell planeta, una altra vegada acollidor i ubèrrim, es va tornar, de cop i volta, inhòspit i fins i tot hostil per a totes les criatures.

No ho sabríem mai. Allí no hi havia la solució. Havíem fracassat. Però davant de la presència de la reina morta res ja ens no importava tant com mostrar un respectuós silenci de dol per aquella ciutat morta.

Tanmateix, no forem capaços. Tots, un darrere l'altre, tos acabàrem plorant i plorant, com només ho sabem fer nosaltres, mentre moviem frenètics de dolor les antenes i ens abraçàrem els uns als altres amb tots els sis braços, intentant entendre, intentant comprendre el nostre passat que jeia ert en aquella cambra de mort i desolació.

Comentaris

  • visió interessant[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-04-2011

    d'una possible evolució d'un dels éssers que amb més quantitat poble aquest planeta. Interessant punt de vista. Podria ser el començament d'un relat més ambiciós, més agosarat, o el capítol central, o el final, però aquí tens més tela per vestir un bon relat de ficció.

    Ferran