EL DESCANS

La parella va fer un bon àpat prop del riu. La noia va treure un cistell del cotxe, estava curull de menjar. El noi va portar una manta i una nevera. Dins la nevera i havia una ampolla de xampany del bo. Varen menjar i van veure. Reien i es feien moixaines també algun que altre peto. Jo que soc entenimentada ho vaig trobar bonic. Que mes maco que l’amor ?. Semblaven molt joves, just haurien deixat tres o quatre anys enrere la seva adolescència.La noia era molt bonica el noi tenia la frescor dels seus pocs anys. Més feien bona parella i parlaven i parlaven , les seves veus sonaven melodioses a les meves orelles, encara que no les entengués. I desprès de brindar amb el xampany, la noia es va aixecar i va collir un pom de flors silvestres va fer una corona i el va posar al seu cap.. El noi va riure i li va comentar que no estaven pas al solstici d’estiu. Bé això es de la meva pròpia collita, ja he dit que no entenia les seves veus. Més no fa gaire vaig assistir vora el riu a la celebració del solstici i les noies anaven vestides de blanc amb corones de flors al cap com sempre s’ha fet a aquest país del Nord.
Això es el que diuen els mes vells i els savis .
Desprès rient van anant recollint els atuells , els varen portar al cotxe i entre petons i abraçades van marxar. El sol també tenia de marxar amb ells, no perquè anessin plegats, sols que ja era la posta de sol i molt aviat el cel es tornaria roig i els primers estels sortirien de puntetes, com també la lluna, per un cantó.Però no ho va fer, clar vaig pensar jo, estem al Cercle Polar Àrtic aqui tot va diferent.
Jo vaig donar una ullada ho vaig veure tranquil tot, em vaig apropar al formiguer, jo soc la formiga vigia la que vigila que tot vagi bé. Vaig cridar a les companyes obreres, que elles si que saben i entenen el que jo dic. I per Odí ! que de molles de pa i restes de pastis de gerds no varen trobar!. Per nosaltres també va ser un bon dia, el rebost va estar una mica mes ple. I jo la formigueta negra vaig replegar les meves antenes i em vaig poder posar a descansar, un descans ben merescut.