EL DEGOTEIG HARMONIÓS

Un relat de: Sebastià Climent

Malgrat ser un dilluns, dia força mal rebut per aquells que retornen a la feina desprès d’un cap de setmana, ell estava força animat per treballar. Va entrar al local i quan va pujar a l’altell es va trobar un toll immens. Va esbrinar d’on procedia i va veure que era la típica gotera localitzada al sostre ran d’un desguàs del pis de sobre. Semblava, aparentment, que era fàcil de resoldre. Tancar la clau de pas, canviar el colze i ja està. Però no va ser així, ben al contrari. La causa era al pis de dalt i el degoteig no va parar fins que no van localitzar-ne l’origen. Ell problema es va arranjar el dimecres a la tarda, ben be a darrera hora. Una dramàtica espera.

Tres dies de concert aquàtic, durant els quals va estar sentint els rítmics sorolls que cada gota feia al caure a la galleda, al cubell o als altres receptacles que havia posat per recollir-les. En queien cinc i cadascuna d’elles tenia el seu propi so. Passades les primeres hores ja era capaç de distingir una d’una altre. Les havia anat estudiant curosament. Sabia la procedència de cada degotall quan la gota respectiva tocava l’aigua acumulada en els recipients. Mentalment deia... aquesta que acaba de caure és la que quasi toca la paret; aquesta d’ara és la de l’altre extrem i la que l’ha seguit és la central, més lenta a formar-se però més grossa i sorollosa. I així, inconscientment, centrava la seva atenció en la monòtona lletania de les gotes caient. Feien la seva davallada amb un ritme constant. El so de cada gota que queia era distint segons l’estri que el recollia i anava canviant a mesura que s’anava omplint la galleda o el cubell. Era una simfonia de sorolls i tons i un festival d’esquitxos, només entelat pel pensament de l’enrenou que aquest degotall li suposava per al normal desenvolupament de la seva activitat.

Malgrat tot, el seu subconscient s’anava fent permeable a aquell soroll, que va arribar a apoderar-se totalment d’ell, fins el darrer racó. Era impossible centrar l’atenció en qualsevol altra cosa. Era víctima d’una variant de la tortura coneguda com: “ la gota malaia”.

Dimecres a la tarda, solucionada l’avaria, va tornar el silenci al local. S’havia relaxat a l’haver-se resolt el problema i haver-se tret de sobre el gran neguit que aquesta incidència li havia provocat, però al mateix temps va adonar-se que l’envaïa una sensació de solitud i que trobava a faltar aquells sorolls rítmics, aquell degoteig harmoniós. Sense saber perquè ho va relacionar amb el brogit estèril d’una campanya electoral...

Comentaris

  • Degoteig[Ofensiu]
    Frederic | 13-04-2016

    Original manera de relatar el neguit que provoca tot allò que trenca les rutines quotidianes i, a la vegada, l'enyorança que se sent quan no és produeixen, una paradoxa, segurament és bona una certa rutina , però no suficient per viure.
    Els efectes d'una campanya electoral mai són esterils pels ciutadans i crec que la campanya tampoc.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

145 Relats

265 Comentaris

90918 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com