El de les cordes

Un relat de: Toni Martorell

A l'Enric li agrada dir que és tècnic en refrigeració de materials de construcció , es a dir que la seva tasca és remullar els totxos abans que el paleta els faci servir per aixecar les parets. L'Enric es passa el dia remullant totxos i somiant en enrotllar-se amb alguna tia bonissima . De tant en tant el paleta es queda sense totxos i ha de fotre-li algun crit .

-Redeu Enric , desperta d'una vegada - li crida mentre pensa que en la seva època de manobre el noi s'hauria endut un clatellot.

L'Enric però té una altre personalitat , és diable . Els caps de setmana queda amb els companys de la colla i es dediquen a al·lucinar mentre parlen de possibles correfocs , espectacles , bèsties i d'altres paranoies que els ocupen el temps i la imaginació. La colla de l'Enric es reuneix al centre cívic del seu barri i des de fa dos mesos estan preparant el correfoc de la Festa Major que es celebra la setmana següent . En l'ultima reunió l'Enric es presentà voluntari per fer la tirolina que baixarà del campanar de l'església a l'escenari on ha d'aparèixer el mascle cabró . Durant la baixada durà penjat dels peus dues bengales intermitents i una de color verd a la mà , és el plat fort de l'espectacle perquè no s'havia fet mai abans. Està una mica amoïnat per que li fa una mica de por la baixada i no les té totes amb ell però es consola pensant de la manera que vacilarà amb les xatis al bar del Centre. En realitat és una mica covard però ja se sap : "Qui no arrisca, no pispa" i a ell ja li en toca de "pispar" , pensa.

Per les nits l'Enric somia com va baixant per la tirolina i va veient les cares bocabadades de totes les ties que ocupen la plaça. Li sembla de veure per allà la Maria , aquella tia que a l'escola havia passat d'ell . I la Laura la primera tia que es declarà i que no volgué sortir amb ell . I la Marina aquella altre que l'encisà mentre feien de monitors junts a l'esplai i que va acabar enrotllant-se amb el pare d'un dels nens. Es capaç de veure-les a totes i mentre va lliscant per la corda s'imagina que totes les ties de la plaça es moren de ganes de sortir amb ell i les que l'han conegut es penedeixen d'haver-lo deixat escapar , es tan valent!. Quan arriba al mig de la plaça quelcom sembla fallar a la corda de retenció , es queda parat i pendula a banda i banda , de sobte la corda per la qual va lliscant es trenca i l'Enric cau al buit. Quan es desperta es troba cridant al terra de la seva habitació. El malson es repeteix nit rera nit però l'Enric aparta les seves pors i no es rendeix , el dissabte ho farà , serà l'heroi.

El divendres al vespre , com és Festa Major , surt de farra amb els companys de la colla . L'Enric està més alterat que de costum , ell que normalment és un jove una mica parat avui sembla portar el pes de la festa. Comencen sopant a una llesqueria , són coneguts d'ells perquè moltes vegades han anat a sopar desprès de les reunions . Entre torrades d'embotit , gots de vi , formatges i patè la conversa gira al voltant del correfoc del dia següent. El Ricard , que va fer un curset de teatre amb el grup de la parròquia i conseqüentment actuarà de mascle cabró , no para de recordar lo patètics que han estat els darrers quatre mascles cabrons i que la seva actuació es recordarà com la millor mai assolida , "Comediants" segurament contactarà amb ell desprès de l'espectacle. L'Enric li contesta de forma irònica que si "Comediants" vol fitxar-lo potser amb ell l'oferta li vingui del "Circ du soleil" . Per una altre banda el Pere , que és el cap de colla i fa d'encenedor , no para de recordar a tothom que vagin amb molta cura i no es facin mal i sobre tot no cremin res que l'assegurança costa cada any més d'aconseguir. També aprofita ara l'Enric per fer el fantasma i assegurar que un correfoc sense cremats és com un "polvo" sense orgasme , es a dir quelcom inacabat.

Al ball de la plaça toca una orquestra d'aquelles "pachangueres" , els membres de la colla que estan emparellats s'apalanquen a la barra del "xiringo" i els nois parlen de noies i les noies parlen de nois. Els altres companys , entre ells l'Enric , naveguen entre la barra i el ball , ara demano una cervesa , ara salto al compàs d'un rock ‘n ‘ roll. Aquest any l'orquestra s'està lluint , ja són les dues i encara no han tocat la cançó de l'estiu . De moment toquen aquell tema de "Tequila" que tantes festes majors hem sentit de cop i volta l'Enric s'atura de saltar i fixa la mirada en la rosseta que balla a uns metres d'ell. Sense rumiar-ho gaire , el vi i la cervesa desinhibeixen bastant , es planta davant de la noia i la convida a prendre el que ella vulgui . De forma inesperada per ell , ella accepta i l'acompanya a la barra on es posen a xerrar de les seves afeccions. La Laia , que així és diu la noia , no para de somriure mentre l'Enric li explica que és de la colla de diables i que l'endemà al vespre serà l'atracció principal de l'espectacle . També li explica lo valent que cal ser i de la seva experiència amb les cordes , té una imaginació brillant l'Enric . Es passen la resta de la nit parlant a la barra de la plaça , sembla que al cap i a la fi l'Enric ho aconseguirà . S'acomiaden i la Laia li promet anar a veure'l a l'espectacle.

L'endemà el dia passa volant entre preparatius i proves , els costa ben bé dues hores més de les previstes el muntar i tibar la corda. A última hora de la tarda fan una prova amb un sac de sorra , la cosa rutlla i el següent pas és que baixi l'Enric. Amagant la tremolor de cames darrera d'unes bromes poc gracioses l'Enric es posa l'arnès i enganxa els mosquetons a la corda guia i a la corda que el retindrà en la baixada, treu el cos pel finestral i sense rumiar-ho gaire es deixa anar. La baixada, controlada per un altre company des de el campanar, resulta perfecta i l'Enric agafa més confiança.

Un hora abans de començar el correfoc l'Enric ja és al seu lloc dalt del campanar. Mitja hora abans ha estat xerrant amb la Laia que ha vingut a veure'l i han quedat que l'esperaria al costat dret de l'escenari , allà per on passarà ell , així el podrà veure baixar de ben a prop.
Al cremar l'últim francès a la plaça és el moment de començar la baixada. El company de l'Enric , l'Ernest , s'afanya a encendre els intermitents de dintre del campanar mentre l'Enric repassa que està ben lligat. En el moment oportú l'Enric es despenja i un Oh! ben fort puja des de la plaça. L'Enric comença a lliscar per la corda i prova de veure els rostres de la gent, sobretot si son femelles, però el fum de les bengales que porta als peus l'impedeixen la visió del que té a sota, encara més, el fum el comença a ofegar. Espantat es mou espasmòdicament intentant respirar aire pur. Això provoca que el nus del mosquetó, que amb els nervis de la baixada no és el que li havien ensenyat prèviament, s'afluixi i es desfaci deixant l'Enric a expenses de la llei de la gravetat. Per sort per l'Enric estava a sobre de l'escenari i la caiguda és d'escassament mig metre, fet que permet que el Ricard, que com recordeu va fer un curset de teatre, sense perdre el fil argumental continuï amb la seva actuació i sembli que la caiguda formava part de l'espectacle.

Quan l'espectacle termina l'Enric, avergonyit, prova d'amagar-se de la Laia però no ho aconsegueix, ella l'està esperant a la porta del local de la colla.

- Quina passada tio, realment semblava que estiguessis endimoniat, amb aquells moviments. I el salt final, brutal!!!. No havia vist mai ningú acabar una tirolina saltant, ets increïble Enric- exclama la Laia abans de que l'Enric tingui temps d'obrir la boca.

- T'ha agradat?. Bé, no es pas fàcil però ja se sap els professionals de l'espectacle som així. Potser un dia actuï amb la "Fura".

Desprès de canviar-se de roba l'Enric porta a sopar la Laia a un bar desconegut per ell, la colla fa un aperitiu al seu local i ell no vol que cap conegut li pugui tallar el rotllo amb la Laia.
La nit continua i cada vegada es miren més encissadament. El primer peto se'l fan a quarts d'una, a les tres deixen el "pub" i es magrejen a fons al cotxe d'ell i cap a quarts de quatre aparquen el cotxe en aquell descampat que totes les parelles sense apartament coneixen i comencen a cardar. Amb les presses l'Enric no es col·loca convenientment el preservatiu i en acabar el coit s'adona de que s'ha trencat.

L'Enric i la Laia passen la ressaca al Centre de planificació familiar, on un metge els recepta la píndola de l'endemà. Mentre van cap a la farmàcia de guàrdia l'Enric li confessa a la Laia que en realitat la tirolina li va sortir un xurro i que la desgracia del condó era deguda a la seva ànsia per sucar. La Laia li agraeix la seva sinceritat i li diu que mai s'havia trobat amb un tio tant destraler i tant fantasma , que el millor és que es portés com un home , que li pagués la píndola ja que ell treballa i que oblidés el que havia passat entre els dos , el seu nom i la seva cara. L'Enric empassa saliva , assenteix, li paga al farmacèutic i desapareix per sempre de la vida de la Laia.

Ara l'Enric quan li pregunten, diu que és manobre , que les cordes i les alçades no van amb ell, que possiblement un dia d'aquests trobarà una noia que l'estimi i que l'any que ve per la Festa Major s'estima més fer de diable que protagonitzar l'espectacle.

Comentaris

  • Sap greu per l'Enric...[Ofensiu]
    lorien | 01-03-2005 | Valoració: 8


    ... tot i que això li passa per no voler dir la veritat de seguida, en aquest món s'atrapa més aviat a un mentider que a un coix.

    Tot i que la Laia també ja li val, perquè li segueix el joc i després li diu que l'oblidi, no seria més fàcil no haver-li seguit ...

    M'agrada molt el relat, trobo que està molt ben narrat, i enganxa, tot i que el final és previsible.

  • pobre enric[Ofensiu]
    vilella | 30-12-2004 | Valoració: 8

    potser és millor així

  • Tan petir....[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 15-09-2004

    Tan petir... per al final quedar-se sensa la noia. Ens acabem angoixant pel pobre Enric.

    M'agradat!

Valoració mitja: 8.33

l´Autor

Foto de perfil de Toni Martorell

Toni Martorell

10 Relats

31 Comentaris

20100 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
messenger:tonimartorellgo@hotmail.com
www.tonimartorell.blocat.com