Cercador

Llista categories

El darrer joc

Un relat de: rnbonet

Érem adults. I tant! Cap dels dos baixava dels cinquanta. I ho fèiem! En el més primitiu, i simple, i noble, i exacte sentit de les paraules. A la nostra edat, continuàvem a fer l'amor. Tots els dies, matí i tarda. I a les nits, estant desperts, sempre.

Com abans, cada setmana, llevat el temps que resistírem, allà al camp de concentració, com si no ens coneguérem. Ploràrem d'amagat, fins que sabérem que el plor és una forma de rendició, una acceptació de la derrota, un amagatall de vençuts. Ens mossegàrem els llavis fins que sagnaren. Recordes?

Després, en ser lliures, jugàvem a fer-ho, seguit, als llocs més impensats. Al provador dels vestits de núvia, al cim dels Emboscats, al racó aquell del segon pis de la Tour Eiffel, al barquet per l'Albufera, al bell mig de la plaça major d'aquell poble en festes,...

I tot seguit, ja situats econòmicament, a qualsevol espai del planeta, aquells que la natura, les agències de viatges i la nostra ment delerosa ens proposava, incitava, manava. Era el nostre objectiu, aquell camí; la nostra ruta eterna, el deure que mai no s'acabava. Un devenir intencionat, obscur; fet de realitats i antulls, de pensaments i delers de tota mena.

Al desert, en silenci, ens enceníem en flames de cos ardent, posats els pèls de punta.
Als tròpics, violents a l'envestida, suats, descansàvem malgrat nostre, en perdre tot el greix a cada instant.

I recordàvem sovint, entre rialles, aquell migdia d'estiu a la vall de l'Aguar, quan deies que el teu ou dret, colpejat pel sol i l'asfalt, quasi se't fa dur! Ho tens present, no?

I entre provatura i provatura, escoltàvem la veu del món i la dels nostres cors. Fixàvem la vista a l'horitzó. Un infinit gran, adult. Com nosaltres.

I ara em fas aquesta juguesca solitària, també d'adult. Sense avisar. I em deixes sense quasi futur. Com tu, que ja no en tens, cara color de llima amarga, ert a la caixa... Com serà el meu, solitària des d'ara? No podríem jugar als nostres jocs d'adults d'abans ara, en aquest moment, per darrera vegada?

*Relat guanyador repte 261. JOCS D'ADULTS

Comentaris

Afegir comentari

...[Ofensiu]
gypsy | 21-09-2007 | Valoració: 10
fantàstic tot l'esperit que impregna el relat, aquesta manera de prendre's la vida tan sana.
Com a contrapunt un magnífic final, profund, reflexiu.

petons mestre!

gypsy

Ei, que fas que no escrius???
Hola[Ofensiu]
Arbequina | 12-09-2007
Collons, quin bandarra!!!!
Déu n'hi do el toc que li has donat... he rigut molt al final, i he mantingut el somriure tot el relat.
Vaja, un relat molt eixerit, amb el que he gaudit molt, que m'ha fet pensar en acabar: collons, quin bandarra!

Doncs això, a reveure.

Arbequina.
Jocs d'adults...[Ofensiu]
ESPIRAL | 30-08-2007
si poguessim "jugar" així, sempre, eternament amb la persona estimada...

El relat és dolçament amarg i contundent en el seu context ...ironia i tendresa es conjugen de forma harmoniosa...el final, m'ha commogut...genial. 1petó i gràcies pels comentaris. ESPIRAL.
Adults enjogassats[Ofensiu]
Unaquimera | 30-08-2007
L'he llegit seguint les teves indicacions: amb un punt humorístic de somriure franc, amb el regust irònic de qui sap que l'alegria emmascara alguna cosa més, i amb el sabor amarg d'un final no per sabut menys trist.
Per una d'aquelles casualitat, em toca de prop, aquests dies, la reflexió que comporta.
Però, en fi, a pesar de totes les certeses, millor jugar i apostar que quedar-se mà sobre mà per por de perdre! En acabar la música, que ens treguin la ballaruga si poden!!!
Aquests adults enjogassats desperten un punt d'enveja...

Rep una abraçada adulta i rebolicada,
Unaquimera
Sornoguer[Ofensiu]
T. Cargol | 30-08-2007
És bo ser-ne, quan venen mal dades.
Però la pregunta que es fa la gent jove i és difícil de respondre, és com se segueix fent-ho desprès de 40 anys, amb la mateixa persona.
És un misteri però existeix, és qüestió d'adaptació i de descobrir; ja se sap que l'estudi obre un piu sense fons.
Ja plou![Ofensiu]
copernic | 29-08-2007 | Valoració: 10
i s'acaba la sequera. I a més a més és un comentari que faig a gust, perquè com diu la Teresa Serramià escrius de puta mare i aquest petit relat n'és una mostra convincent: Té emoció, té humor, fina ironia, lírica, té un punt d'amargor i ja saps que com diu Joaquín Sabina: "Las amarguras no son tan largas, si te las canta Chavela Vargas y las escribe un tal José Alfredo".
I des d'ara, reparo una errada històrica més antiga que la batalla d'Almansa, que a tots alcança i envio el teu relat i a l'autor als meus favorits.
He dit (l'astrònom, solemne)
Llàstima[Ofensiu]
Naiade | 22-08-2007
Tens raó, és un relat irònic i amargant, però que d'humor no falti mai, és l'essència de la vida.
M'ha agradat molt, el final , boníssim, no te desperdici, encara que si t'ho penses be és trist, m'hi fet un bon tip de riure.
Salutacions i rebolica ( encara que no sé que vol dir)
el triple comentari és involuntari.[Ofensiu]
teresa serramià i samsó | 19-08-2007
prego perdó "urbis et orbe". És que em fallava el portàtil i l'he picat tres cops, enfurida. Perdó!!!
continues sent generós en els teus comentaris: gràcies company!![Ofensiu]
teresa serramià i samsó | 19-08-2007 | Valoració: 10
BONÍSSIM, rnbonet!!

Una passada!!, escrius de puta mare (amb perdó) com diuen els meus fills.

En saps un niu i el tens ben merescut el títol de " GUANYADOR" del repte.

molt bé rnbonet!!, petons a la teva dona i petons per a tu: gegant de la literatura...CATALANA.

SALUT I REBOLICA! (M'encanta aquesta expressió, de veres!!)
continues sent generós en els teus comentaris: gràcies company!![Ofensiu]
teresa serramià i samsó | 19-08-2007 | Valoració: 10
BONÍSSIM, rnbonet!!

Una passada!!, escrius de puta mare (amb perdó) com diuen els meus fills.

En saps un niu i el tens ben merescut el títol de " GUANYADOR" del repte.

molt bé rnbonet!!, petons a la teva dona i petons per a tu: gegant de la literatura...CATALANA.

SALUT I REBOLICA! (M'encanta aquesta expressió, de veres!!)
continues sent generós en els teus comentaris: gràcies company!![Ofensiu]
teresa serramià i samsó | 19-08-2007 | Valoració: 10
BONÍSSIM, rnbonet!!

Una passada!!, escrius de puta mare (amb perdó) com diuen els meus fills.

En saps un niu i el tens ben merescut el títol de " GUANYADOR" del repte.

molt bé rnbonet!!, petons a la teva dona i petons per a tu: gegant de la literatura...CATALANA.

SALUT I REBOLICA! (M'encanta aquesta expressió, de veres!!)

Valoració mitja: 10

l´Autor

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357119 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits

Biografia:

Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")

*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >