Cercador
El crit del silenci...
Un relat de: onatge- Compartir:
El crit del silenci
va cridant dins de mi.
Ara tot té llum de nostàlgia.
Damunt de la taula
diaris sense notícies...
Ara estic a la frontera dels sentiments.
El sostre del pis és altíssim,
la tristesa s’enlaira fins
un sostre que sembla no tenir fi.
Encara tinc l’abraçada recent
de la Carla, però el tren
ja ha arribat a terme.
Estic assegut en un banc
gris i fred i anònim.
Només veig una gentada
amunt i avall, avall i amunt.
Escolto una veu d’aquelles que
ressona a l’aire i no entenc res...
onatge, Roma 2010
va cridant dins de mi.
Ara tot té llum de nostàlgia.
Damunt de la taula
diaris sense notícies...
Ara estic a la frontera dels sentiments.
El sostre del pis és altíssim,
la tristesa s’enlaira fins
un sostre que sembla no tenir fi.
Encara tinc l’abraçada recent
de la Carla, però el tren
ja ha arribat a terme.
Estic assegut en un banc
gris i fred i anònim.
Només veig una gentada
amunt i avall, avall i amunt.
Escolto una veu d’aquelles que
ressona a l’aire i no entenc res...
onatge, Roma 2010
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
393723 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com