El Crist de Cerdanyola

EL CRIST DE CERDANYOLA
Parroquia de Sant Martí

Es veu una imatge "tocada", plena arreu dels senyals que deixen les mans de persones de diferent alçada i àdhuc de diferent grau de força; transmet una gran energia; fruit sens dubte del lliurament total que fa de si mateixa, els ulls tancats, el cap abaixat, i alhora l'aspecte de la cara es de serenitat, de total confiança.

Jo i molta més gent la veiem al mati i al llarg del dia, i cadascú des de el fons del seu cor, se li adreça en allò més intim i privat, que de vegades fins i tot - per no fer patir - furtem als més propers, a aquelles persones que sabem que ens estimen.

La trobada ha estat casual, de fet ni en somnis podia pensar en treballar a Cerdanyola del Vallès; un doble càstig m'ha fet conèixer aquesta població, i aquesta imatge. Els anys no perdonen i aquella filosofia de que l'antiguitat es un grau, en que estàvem educats, ha donat pas a polítiques d'arraconament , a situacions d'assetjament moral ( ara dit moobing ) ,i un company, també passada la cinquantena, haurà de fer un camí diari més llarg, alhora que jo també hauré de fer el mateix ; adeusiau als arrocets dels dijous, a casa amb l'esposa !, ara tocarà amb una mica de sort, dinar amb algun company o fer-ho sol, en qualsevol restaurant de menú diari. I ambdós preguem perquè la cosa s'acabi aquí, i no haguem de patir més accions d'hostigament, em parlava en el seu cas, d'insults personals !!!!!.

Aquestes accions freqüentment s'executen per persones d'edat semblant, que volen pensar que ho en fan en defensa dels seus drets, sabem que no hi ha defensa legitima davant d'accions ilegitimes, com sabem des de Viriat que Roma, mai , mai compensa als traïdors !!!. Nosaltres, tot i que ens costa, volem fer nostres aquelles paraules dites des de la Creu, Pare, perdona'ls que no saben el que fan !!!

Agraeixo el do de conèixer aquesta imatge d'un Jesús al que cerca la gent humil, la que treballa, la que pateix ,la que estima i somnia. Es confortador veure abans de les vuit del mati com algú necessita ,no únicament el consol de veure la imatge, sinó sentir a la seva pell aquella energia que només el lliurament suprem pot irradiar. Això sempre em conforta i sens dubte m'ajuda a portar la meva pròpia creu, no ja amb resignació, sinó amb l'intim orgull de sentir-me un dels "seus"

Sigues pacient quan et vegis humiliat ;
perquè, com en el foc es prova l'or,
en la fornal de la humiliació són provats els escollits.

Siràcida 2,5


© ANTONIO MORA VERGES