El cotxe

Un relat de: Olga Cervantes
Avui fa un matí plujós de principis de novembre. La filla acaba d’arribar a casa i m’ha trobat estirat a terra amb la finestra oberta. La pluja que entra m’amara els cabells i la cara. Un fil de sang es dilueix entre l’aigua, un líquid groguenc em mulla el pijama i les llàgrimes de la filla ho confonen tot; sal, sang, orina i aigua.
En un moment, mans grans i petites em porten a corre-cuita pel passadís de casa, fins a la porta del carrer, on el meu cotxe m’espera sorneguer, amb les dues portes del darrera obertes, com si estigués esperant a un personatge important.
Entre crits de va!, va!, de la filla, el rum-rum del accelerador i el crepitar de les fulles suïcides, em fiquen dintre del cotxe, per portar-me a urgències, com si allà no es pogués acabar la vida.

Per sort, m’he pogut imposar, traient ferro a aquell guirigall. He tret a la nena, que s’aferrava al volant del cotxe i m’he assegut al seient que condueix la pròpia vida.
He obert la finestreta per deixar anar la melangia. Després, mentre adapto el mirall retrovisor a la meva mida, he vist el món sencer en els ulls de la filla quan era petita, quan la portava a passejar entre boscos, estels i vinyes.
Quin plaer veure-la mirar les llunyanes muntanyes, on de gran anirà a viure. Era com si es capbussés entre les fondalades i es banyés, com ho faria una sirena en la badia.

Altre cop un mar de mans m’envolten, aquesta vegada per baixar-me del cotxe. Aquí, a les portes d’urgències, ha deixat de ploure i les fulles mullades s’han estès, sobre l’asfalt, formant una catifa lluminosa.
Del passadís estant, entre beus autoritàries que demanen coses rares, lliteres que grinyolen i enlluernadors fluorescents, veig el cotxe com s’allunya de mi, allà, parat, sobre la catifa groga. Les cinc portes han quedat esbatanades, com si volguessin atrapar la mesura àuria. I, de sobte,un núvol s’obra i un raig de sol el toca, de manera que es confon entre les altres fulles mortes.


Comentaris

  • Un bon relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 11-12-2016 | Valoració: 9

    Pobre home, atontat sobre el terra, com si l'haguessin disparat o s'hagués fet mal al caure al terra. Sort que demostra un bon estoïcisme i que no depèn de la néta al conduir.

    També està ben descrit el clima de tardor, amb les fulles que cauen i es confonen i es barregen vives amb mortes entre la pluja. Molt suggestiu.

    Ens veiem!!

  • Estic segura[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-12-2016

    que, amb la valentia que té aquest home, se'n sortirà d'un final que semblava gairebé impossible de remuntar. Relat poètic al 100% i entranyable. Et felicito.
    Una forta abraçada, estimada Olga.

  • Impresionant[Ofensiu]
    Naiade | 06-12-2016 | Valoració: 10

    Un bon relat, ple de poesia. Un deixar-se endur expressat amb tendresa
    Una forta abraçada

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    bloodymaruja | 29-11-2016 | Valoració: 10

    El final de la vida i el deixar-se anar del protagonista viscut dins del cotxe on el porten a urgències. M'ha semblat un relat molt bell, en clau poetica i amb un toc de misteri i de més enllà. M'ha encantat, estimada amiga!

  • A tot arreu[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-11-2016

    És que els cotxes ens porten a tot arreu en aquests inicis del XXI: a néixer, a morir...
    Però, desitjo que el teu protagonista se'n surti.
    Gràcies pels teus comentaris i bon curs relataire1

  • Una bona prosa. Sense bromes.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 20-11-2016 | Valoració: 8

    Reconec que no he entès massa el sentit del relat, però és bonic i transmet una sensació de misteri única.

    És una lectura que demostra que tens facilitat per a escriure... malgrat que no per a deixar clar el sentit del relat (o almenys això crec jo).

    Ens veiem. Una abraçada.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-11-2016 | Valoració: 10

    Un relat preciós i poetic

  • fulles mortes[Ofensiu]
    Materile | 20-11-2016 | Valoració: 10

    Un relat original, ben estructurat i amb una prosa poètica exquisida. Un relat que té la seva intriga, trist però bell!
    Felicitats!!!
    Una abraçada,
    Materile (Maria Teresa Galan)

  • poesia[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 19-11-2016

    un relat poètic molt ben narrat, un adéu fràgil i subtil. Bona literatura i ben portada.

    M'agrada!


    Ferran

  • Cotxe i fulles[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-11-2016 | Valoració: 10

    La fragilitat de les fulles mortes i la bellesa del trepitjar tardorenc sobre elles. Un doble sentit, mort i bellesa, en un relat emotiu cent per cent. Molta sort en aquest viatge i felicitats per la teva prosa tan poètica! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

36 Relats

220 Comentaris

22188 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.