El costat fosc

Tot i que sembla que va coix del peu esquerre i arrossega la capa negra amb treballs, Darth Vader pot arribar al final del passadís. Esbufega espasmòdicament. Ja no li queda escapatòria i, en veure's acorralat, ha de plantar cara als seus perseguidors. D'esquena a la paret aconsegueix
engegar, per fi, el sabre de llum, que il·lumina l'estança amb una tonalitat vermellosa inquietant. La lluita serà terrible. A vida o mort. La primera estocada que rep ve del floret que maneja amb precisió el mosqueter DArtagnan. Tampoc pot evitar un cop de sabre que li etziba enmig del front un pirata del Carib. Un centurió romà amb casc i cuirassa -com si sortís d'una processó de Setmana Santa-, s'afegeix a la lluita i, brandant l'espasa, veu l'abdomen de lord Vader com un objectiu abastable. Baioneta en mà, un soldat napoleònic s'ho mira des d'una posició estratègica amb posat amenaçador. Tampoc trigarà a entrar en acció.

Sembla que per un instant pot reaccionar. Amb un moviment decidit de la seva arma fa saltar enlaire el barret negre d'El Zorro, que s'havia afegit a la lluita instants abans. De totes maneres el combat és desigual ja que
fins i tot un Peter Pan, amb el seu punyal curtet i un torero que a última hora s'hi ha deixat caure, equipat amb l'estoc de matador, inicien una ofensiva final amb resultat d'inequívoc pronòstic.

-Ai, Manel, que ens el maten ! Són set contra un !

El matrimoni Recasens, que fins aleshores s'havia mantingut a una distància prudent, s'ha decidit a intervenir. Acudeix a despartir-los, en auxili del seu fill. Ara ja els queda absolutament clar que ha estat una imprudència dur-lo a la festa de Carnestoltes guarnit de dolent de la
pel·lícula. Tant de bo haguessin fet cas de les recomanacions de l'àvia, que no parava d'insistir en que les espases no porten més que violència. L'any vinent hauran de demanar aquella disfressa -innocent- d'arlequí del
seu cosí.