El cost d'aprendre a conduir un cotxe

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Tenia 15 anys, i els meus somnis eren per aprendre… idiomes, muntar un caball i conduir un cotxe. En aquest temps el cotxe era un luxe. Era molt car i hi havia una cua llarga (uns quants anys) d’espera per poder comprar-lo. Molt rare vegada es podria veure un noi jove amb el seu cotxe propi. El meu pare va tenir la sort: va poder comprar el cotxe d’una coneguda seva. Ella el va guanyar per loteria i com que quasi totes les dones no conduíen els cotxes llavors, doncs, el va vendre.

-Pap, deixa probar un cop!

-Que va! Que algú t’ensenyi a conduir, llavors et deixaré! No em vull arrsicar...

Durant els últims dos anys de batxillerat tots els alumnes anaven un dia el centre d’educació professional per aprendre una professió. Ara ja tenia clar on aprendré a conduir!

-Jo trio la professió del conductor...

-Aqusta és pels noies. Conduir un camió...i s’ha d’aprendre la mecànica.

-Ho faré.

-Si tu vas per un diploma de cum laude, i aquí reps una nota dolenta, et repentiràs.

-No- resistia.

Em van col·locar a una altre professió, dels dibuixos técnics. Vaig anar al director del centre i insistir que volia aprendre a conduir. Ell, amb la sorpresa:

-Tu, tu... no sabràs com agafar el volant, com jo com posar-me per munir una cabra.

Finalment em va presentar a una classe de 30 nois:

-Aquesta noia estudiarà amb vosaltres, respecteu- vaig sentir unes somriures sarcàstics darrere.

A l’aerodrom, els nois volien ensenyar la seva xuleria endavant d’una noia, la que consideraven menys apta per conduir. Passaven amb molta vellositat, fent les figures de les pràctiues i... partinaven per la gel i perdien el control a vegades.

La gent obria la boca i es paralitzava a veure una noia escolar (16 anys) conduint un camió per la cuitat a l’hora de cedir-los el pas.

Finalment, al ser noia i tenir una lletra més clara d’escriure, m’han demanat a omplir els carnets (categoria C) amb els noms dels alumnes, qui van aprovar els examens interns (pel centre) i externs, entre quals era i jo mateixa.



Liudmila

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: