El cor se'm glaça

Un relat de: gypsy

He mort mil vegades

i resto novament al taüt,

espero que em guarneixin

pel darrer adéu,

les mans fetes gel

l'una al damunt de l'altra,

el cor se'm glaça,

altra volta se'm torna pedra

foscor infinita,

no res,

torno a excavar la terra

que m'aixopluga dels vius

del temor i del plor.

He mort mil vegades

estic tan cansada,

sento la remor de la gent

absent en la seva joia.

I espero la meva desaparició,

guanyada a cops de foscors

i de llàgrimes mai no plorades.

Sóc morta,

em podreixo lentament

sota el teu escalf,

cap mot em surt enfora

i un cansament infinit

m'agombola,

he perdut la corda

que m'arrelava amb força

a la vida estranya,

ja no ploro ni estic trista

moro feliç dins la fosca,

a la fi em puc adormir.



gypsy

Comentaris

  • Marla | 16-03-2007

    en primícia i dedicat a la prota de la teva poesia (amb estimació):


    Supervivents:

    Tan se val de què som supervivents. Continuem dempeus. Deixem d'una vegada enrera la por - el principal enemic -. Les ferides ens han forjat, veure els ulls de la mort ens ha deslliurat de la temor primigènia. Som profundament valents. Ara ja podem ser nosaltres mateixos, tan se val perdre: vivim de propina. Quin és aquell somni que somiaves de petit? Atreveix-te. Si perdem com a mínim ho haurem intentat. Però què és perdre? Perdre és viure una vida sense sentit, acceptar un joc on la baralla pertany a l'altre i està marcada. Som molts. Però estem callats. El camí és personal, el sofriment a pagar també. Però - és només una hipòtesi - tenim tota l'eternitat per reposar. Ets selecció natural "els més forts són els que sobreviuen". Tenim poder. Com et deia, és un camí individual.

  • Nota de l'autora[Ofensiu]
    gypsy | 16-03-2007

    és "El cor se'm glaça"

    aaaaahhhj quin horror!
    i el corrector de vegades se'm desactiva.

    Uffff, quina rabia!

    bé, no em tallaré les venes encara, em reprimiré....

    gypsy

  • El tema de la Mort[Ofensiu]
    F. Arnau | 14-03-2007 | Valoració: 10

    Moltes vegades em pregunte, què té la Mort que tant ens encisa...
    La prova és que pot inspirar uns mots tan bells com els que has escrit al teu poema. Crec que una de les cose és la seua incerta substància. Com és? Què passà després?
    És el desconeixement el que ens ullprén.
    La teua resposta sembla la més evident...
    La Mort és com dormir eternament.

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • dormo[Ofensiu]
    jaumesb | 12-03-2007 | Valoració: 10

    quan estic despert
    estic despert quan dormo

    moro quan sóc viu
    sóc viu quan em moro


    hi ha vida i amor
    i el dinar a taula

  • Marla | 11-03-2007 | Valoració: 10

    Puc reconèixer-me en les teves paraules. Potser tindrem tota l'eternitat per reposar. Ben mirat potser no és mala idea això d'inventar-nos de nou. El meu món és millor quan et llegeixo i et percebo tan viva*

  • l'home d'arena | 11-03-2007 | Valoració: 10

    Descansa, descansa, cor.
    A poc a poc, la teua sang infinita
    bullirà una altra volta,
    i de la teua boca,
    ullal d'espais,
    milers de fils d'or,
    cometes, llavis, mugrons...
    teixiran la crisàlide que et preservarà,
    seda, mans, carícies...
    mentre et refàs
    per renàixer.

    Un bes, gitanne, en aquesta horabaixa. Un de suau i llarg perquè t'escalfe.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

388844 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu