El cor se'm glaça

en primícia i dedicat a la prota de la teva poesia (amb estimació):


Supervivents:

Tan se val de què som supervivents. Continuem dempeus. Deixem d'una vegada enrera la por - el principal enemic -. Les ferides ens han forjat, veure els ulls de la mort ens ha deslliurat de la temor primigènia. Som profundament valents. Ara ja podem ser nosaltres mateixos, tan se val perdre: vivim de propina. Quin és aquell somni que somiaves de petit? Atreveix-te. Si perdem com a mínim ho haurem intentat. Però què és perdre? Perdre és viure una vida sense sentit, acceptar un joc on la baralla pertany a l'altre i està marcada. Som molts. Però estem callats. El camí és personal, el sofriment a pagar també. Però - és només una hipòtesi - tenim tota l'eternitat per reposar. Ets selecció natural "els més forts són els que sobreviuen". Tenim poder. Com et deia, és un camí individual.

és "El cor se'm glaça"

aaaaahhhj quin horror!
i el corrector de vegades se'm desactiva.

Uffff, quina rabia!

bé, no em tallaré les venes encara, em reprimiré....

gypsy

Moltes vegades em pregunte, què té la Mort que tant ens encisa...
La prova és que pot inspirar uns mots tan bells com els que has escrit al teu poema. Crec que una de les cose és la seua incerta substància. Com és? Què passà després?
És el desconeixement el que ens ullprén.
La teua resposta sembla la més evident...
La Mort és com dormir eternament.

Una forta abraçada!

FRANCESC

quan estic despert
estic despert quan dormo

moro quan sóc viu
sóc viu quan em moro


hi ha vida i amor
i el dinar a taula

Puc reconèixer-me en les teves paraules. Potser tindrem tota l'eternitat per reposar. Ben mirat potser no és mala idea això d'inventar-nos de nou. El meu món és millor quan et llegeixo i et percebo tan viva*

Descansa, descansa, cor.
A poc a poc, la teua sang infinita
bullirà una altra volta,
i de la teua boca,
ullal d'espais,
milers de fils d'or,
cometes, llavis, mugrons...
teixiran la crisàlide que et preservarà,
seda, mans, carícies...
mentre et refàs
per renàixer.

Un bes, gitanne, en aquesta horabaixa. Un de suau i llarg perquè t'escalfe.