El cor i el cap

Un relat de: Eulàlia

M'apropo a la seva blana pell i perdo el sentit.
La seva olor de sal i sol se m'instal.la molt endins
i m'inspira la dolçor més finament saturada. Ell...
que em regala moments incandescents
moments suspesos en habitacions ben ventilades
ell que m'estima ferm i sincer.

Tot en ell defineix l'amor que tots entenem.
Aquest amor que ens emboteix la raó.
El seu rostre despert em mira, percebo perfecció,
bellesa proporcionada i una tremolor a les cames...
Tremolo de plaer sovint quan el sé meu
quan sento que la vida ens ha fet un regal, presentant-nos.

Sé que l'estimo, sé que l'adoro, sé que el vull però...
massa sovint, darrerament, penso en ell (que no és ell).
Ell que no em deixa tranquil.la, que caut, prudent i silenciós
ha anat confonent els meus actes, les meves raons.
Ell que s'assembla tant a mi i amb aquesta certesa
busca i regira entre els meus condescendents sentiments.

Em sento perduda a estones, la raó crida i malmet el cor
allò que em pertoca s'escola com un verí
i em brinda una nova visió, ineficaç i borrosa
d'aquest amor tan perfecte que... si m'aturo
si afino la mirada, veig com s'esfuma
com decau amb la mateixa intensitat que el constitueix.

Comentaris

  • m'has lligat a[Ofensiu]
    Perestroika | 13-11-2005 | Valoració: 10

    seguir-te llegint amb aquest relat...gràcies!