EL CONVENT DE CLAUSURA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Quina tristor més profunda desprenia la comitiva de l'home amb la noia i el ruc. Les muntanyes feréstegues els embolcallaven amb la boira. La noia molt jove sentia fred a les entranyes i sospirava de tant en tant . El pare sorrut guiava el ruc pel ronsal, damunt unes alforges no gaire grans, l'equipatge de la fadrina.

No feia gaires dies el pare li va comentar que havia reunit uns pocs estalvis i que a causa dels esdeveniments passats ningú la voldria de dona, ja que no quedava més solució que el convent de monges de clausures de la rònega vall.

La noia sentia esgarrifances en pensar en la seva violació dels soldats, la mare esquerpa no en volia parlar gaire i els germans eren petits i tenien gana, era una forma de treure una boca menys per alimentar aquell 1.714. Cert que el convent era quasi ruïnós , no ni hi havia altre proper.

La noia era molt jove i mai hauria somiat entrar en una clausura, ara no tenia més remei.

La monge que els va obrir la porta tenia cara de pena i gana i li va preguntar a la noieta si estava decidida . La regla era molt estricta sols podien parlar dues paraules cada tres mesos . Feien dejuni abstinència i cantaven vespres i matines es a dir tot molt auster. La noia que no tenia més remei va dir que si, el pare li va deixar un farcellet de roba i els doblers acordats i les portes es varen tancar darrere d´ella fent un gran xerric i una remor feréstega.

La noia la varen acompanyar a una cel·la freda i pobre, li donaren uns hàbits molt gastats que a dures penes l'abrigaven de la fredor del convent. Entre resos i dejunis passaren tres mesos de llàgrimes i tristor. Per fí podia dir dues paraules.

Va dir- TINC FRED

Més o menys del mateix va passar tres mesos més i va dir:

TINC GANA

I altre volta tres mesos de penúries fins que la noia va murmurar

SENTO ENYORANÇA

Les altres dones com si sentissin ploure , tot continuava igual, treball oració dejuni fins que varen passar tres messos més i va dir

MARXO

Només li va caldre una paraula i com que ja tenia el farcellet fet amb les seves poques pertinences i ja considerava que no tenia d´obeir el silenci va preguntar a la Priora

NO LI ESTRANYA?. NO LI FA RES QUE MARXI?

-No , va respondre la Superiora en nou mesos sols s'ha queixat per tot. Té molt poca paciència, persones així xerraires i queixoses no en volem pas.

La noia va passar la porta i es va dir que buscaria treball de serventa i si no en trovaba del que fos , al menys potser no li dirien xerraire.

Comentaris

  • Alliberament![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 13-05-2017 | Valoració: 10

    Vaig treballat en un convent sis mesos com a jardiner i ara gràcies a Déu que ja no hi sóc. El teu relat m'ha dut un cert calfred de com és pot malviureen un ambient com aquest. I més encara quan són de clausura. Un dia va venir un grup de dones ja majors a fer un recer espiritual. Jo estava podant els geranis i se m'atansà una i molt educadament em demanar un esqueix dels que jo anava ficant al cove per llençar-los. La “Madre” superiora em veure'm, des de la finestra, que estava parlant vingué més tard i em digué: y no hable con la gente que viene a hacer el retiro. Jo li vaig respondre: si me preguntan bien tengo que responder! I la “madre” va i em diu: pues apártese a un lado! Aleshores jo vaig afegir: es que me ha pedido un esqueje de geranio para su balcon... i va la “madre i amolla: pues dígale que vallan a la floristería a comprarlos como hacemos nosotras...
    Pobra noieta la de la teva història. No se'm fa estrany que al final abandonés el convent, tal com vaig fer jo. Ara treballo de jardiner per a l'administració publica i la veritat que m'ha canviat la vida, ara sóc molt feliç!
    Bé, voldria afegir que no totes les monges són dimonis. Hi ha de molt bones. Però al final totes fan pinya, bones i dolentes, per a defensar llurs interesos. I més quan són governades per una mala madre!

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 10-05-2017 | Valoració: 10

    Dins la mala sort de la noia tu en treus profit posant una mica d'humor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

270 Relats

840 Comentaris

112598 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.