El contrabandista de baules (II)

Un relat de: Benjamí Batlle Pestaña
L’efervescència d’aquella aventura no el va deixar dormir i es va passar la nit sencera considerant les possibles ubicacions de la baula que acabava d’adquirir.

Li semblava que, com més propera al pal major, menys cridaria l’atenció de ningú, per això encara no l’havia casat a la cadena, però en canvi es delia per gaudir-la al màxim, per veure-la cada dia i tenir-ne cura, acaronar-la, afalagar-se’n... fins i tot es temptava de fer ufana i es projectava l’enveja d’amics i coneguts, i l’anhel de dones fins aleshores desinteressades.

No -es deia- aquella baula havia de permetre-li arribar més lluny que mai, gairebé tant com ell somniava, per tant més valia anar amb compte i guardar-se la nova potencialitat per horitzons menys quotidians. Tenia ganes de conèixer les platges de Sorrablanca, però també es delia per visitar les valls de Venus, el desert dels Ecos o les mines d’or que, asseguraven, s’amagaven a la selva oblidada... Finalment, va decidir que a l’endemà mateix s’aproparia a la base de la cadena i dissimularia la baula entre dues altres qualsevols.

Les hores de sol arribaren abans no es pensava, ja que passà la nit admirant l’estimada adquisició i maquinant quin camí era el millor per començar a aprofitar-se’n, i va sortir de casa amb el fardell a la mà i dins la butxaca, camí de la feina. Mai, mai a la vida, havia reduït tant el puny com ho feia aquell matí.

Per sort, la jornada va ser laxa i la manca de son no va ser-li un impediment que cridés l’atenció de companys o de clients. Ser diligent, aparentar normalitat i no separar-se de la bossa havien estat els dos únics objectius d’aquell dia, tots dos satisfets. Era hora de casar la baula i esdevenir més lliure del que havia estat mai.

Dissimuladament, va començar a seguir la seva pròpia cadena, com qui res, com qui es concedeix un passeig amb l’objectiu de manyuclejar preocupacions i anhels fins que la cadena marqui el temps de tornar a casa, a preparar-se pel dia següent. Feia que mirava els aparadors o que s’interessava per algun punt allunyat al final del carrer, a vegades aparentava tornar enrere i després donava la volta a l’illa de cases, quan podia marrava pels passatges de la ciutat...

Aquelles peripècies es van allargar massa, car a cada decisió que l’apropava al seu objectiu notava una nova sotragada d’adrenalina i havia de fer mans i mànigues per tranquil·litzar-se. Quan per fi va considerar-se convenientment proper a la base de les cadenes, i prudentment ocult rere un carretó abandonat, va treure’s un petit xerrac del sarró que havia mantingut desapercebut sota la camisa i va començar a serrar. Tot ell era un flam.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Benjamí Batlle Pestaña

3 Relats

3 Comentaris

595 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00