El contestador (Tema: Equívocs)

La Ruth anava lliscant el dit per sobre de tots i cadascun dels objectes que s'escampaven per sobre del bufet. Havia sortit de l'habitació on estava estudiant amb la Xell i l'Anna, per anar al bany. El rellotge de caixa l'hi havia cridat l'atenció. Just en aquell moment, va tocar les 6 de la tarda. Es va mirar al mirall de paret, i s'arreglà els cabells aixecant-se una mica més la cua llarga de cavall. Aquesta operació era gairebé un reflex en ella, li agradava com li feia més esvelt el coll.
Sense adonar-se'n, el seu dit es va trobar resseguint les tecles de l'aparell contestador. La llumeta vermella d'avís de nous missatges pampalluguejava. És girà per mirar la porta entreoberta de la sala d'estudi, dubtà una estona, i es decidí a prémer el play. Un parell de senyals acústics, precediren la veu fonda d'un home.

- Aquesta nit, no t'oblidis de dur la pistola per l'atracament a la gasolinera.

De sobte s'obrí la porta de l'habitació i sortí l'Anna. En veure a la Ruth a la vora del telèfon, li etzibà:

- Ei! Si has de trucar, fes servir el telèfon de la cuina, que aquesta és la línia privada del meu pare.

- Oh, no, no, només m'he apropat per veure el rellotge, no he de trucar, no, gràcies -titubejà la Ruth, mentre es dirigia cap a l'Anna per tornar a entrar a l'habitació d'estudi.

Els nervis no li permetien concentrar-se, i no va passar ni mitja hora, que la Ruth va alçar-se tot dient:

- Noies, ho sento, però, no em trobo bé. Me'n vaig cap a casa.

Just quan l'Anna li obria la porta del carrer, entrà un home alt, ben vestit. L'Anna, s'afanyà a dir:

- Mira, Ruth, et presento al meu pare.

A la Ruth, el cor li va fer un salt. No havia encara aixecat la mà per saludar-lo, quan l'Anna, afegí:

- És actor, i just aquests dies està rodant una pel·lícula sobre un atracament a una gasolinera...