El Conte

Un relat de: Eric Martinez
Aquell insecte l'estava matant per dintre... El dolor la lligava al llit, sense la possibilitat de poder-se moure... Sense la possibilitat de poder parlar... Riure... Viure...

A poc a poc, la flama de la seva existència, s'apagava a causa de la falta d'oxigen... Com si un mur és poses damunt d'ella tallant el pas de l'aire... Tallant el pas de la vida...

Una petita nena va aparèixer a l'habitació...

-Mare, m'expliques un conte?

Va dir la nena amb un somriure d'amor i confiança...
Però la mare no estava per contes, la mare no estava per històries fictícies d'amors impossibles, i fets insòlits... En aquell moment... La realitat era més forta que la imaginació...

La nena va mirar la mare, i amb una expressió d'entesa, va seure a prop del llit, i va començar a llegir.

-T'encantarà mare... Ja veuràs...

La nena va començar a llegir el conte... i a mesura que llegia, més atenció posava la mare...

- I en aquell moment, el noi va dir a la nena, vine amb mi... Vine amb mi allà, on mai t'hauràs de preocupar per coses d'adults...

La mare va destacar un somriure... i amb atenció, va continuar escoltant el conte...
Els minuts passaven, i la nena llegia més concentrada...

-L'infant va treure la seva petita amiga a l'exterior de la cova... Va posar-la a terra, i va plorar al seu costat... El verí l'havia matat... i l'infant plorava al seu costat...

Un parell de llàgrimes es van albirar a la cara de la mare... I una expressió de felicitat va aparèixer, quan la nena va explicar, que aquell personatge fictici... La petita amiga d'aquell infant literari... Va reviure, a conseqüència de palmades...

El final del conte s'aproximava...

-I el nen, va obrir la finestra, i va sortir volant, i flotant en aquell cel immens de la nit, des del marc de la finestra oberta, la nena el mirava... -Tornaràs- Va preguntar la nena trista...

-Per escoltar contes...-Va dir l'infant fictici volant cap al cel-

La nena va parar de llegir i va mirar la seva mare... Una mare que no es movia al llit... Que mirava al sostre sense dir res...

La nena... Desesperada i plorant va començar a aplaudir... Però la mare... No despertava...

La nena va plorar... i després d'uns segons de reflexió, es va dirigir a la finestra... Va obrir-la i va mirar al cel... El cel d'una nit estrellada...

-Tornaràs?- Va dir la nena trista...

Un estel fugaç va creuar el cel... I un somriure es va dibuixar a la comissura dels seus llavis...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: