EL CONTE DE L'ABELLA QUE VOLIA VOLAR

Un relat de: Marta esperit salvatge
Hi havia una vegada una abella que sense adonar-se’n va entrar dins d’una casa. Hi havia una finestra molt gran amb grans vidres i uns petits marcs de fusta. La meitat de la finestra estava tancada, i l’altra meitat totalment oberta. L’abella va anar volant cap a la finestra sense adonar-se que es dirigia a la part tancada. Ella veia el cel, i volia volar-hi lliure. Però “paf!”, va xocar amb el vidre. Això no s’ho esperava! Veia el camí que havia de seguir, cap on volia anar per volar lliure, però alguna cosa desconeguda li ho impedia. Estava furiosa. Per què no podia avançar? No ho entenia. Va començar a recórrer tot el vidre d’aquella finestra, d’una punta a l’altre. Quan es trobava amb el marc de fusta de la finestra, continuava cap una altra direcció sempre caminant damunt del vidre. Cada vegada estava més furiosa. Va començar a empènyer endavant, batent les ales amb totes les seves forces i fent molt soroll contra el vidre. Però no el va poder travessar.
Ella no sabia que la separava de la llibertat només un petit marc de fusta d’un centímetre. Després del marc de fusta, l’altre part de la finestra estava totalment oberta. Un ampli i còmode camí cap al cel blau infinit, cap on ella volia anar.

FINAL 1:
Si hagués volat una mica enrere ho hauria vist. Només un pam enrere, per agafar perspectiva. O si enlloc de empènyer el vidre hagués caminat uns centímetres pel marc de fusta, amb poques passes s’hagués trobat amb la finestra ben oberta. O si hagués marxat d’allà i hagués provat de sortir per qualsevol altra finestra... Hagués pogut fer tantes coses diferents!
Però ella estava segura que sempre que veia el cel podia seguir endavant. Sempre havia estat així! I per això va seguir fent el mateix de sempre: intentar seguir endavant. Lluitant, lluitant i lluitant. Sempre de la mateixa manera.
Finalment, després d’algunes hores, va perdre totes les seves forces i es va aturar damunt del petit marc de fusta. I poc a poc, mirant el cel, es va anar morint.

FINAL 2:
Després d’hores de lluitar i lluitar empenyent el vidre, es va quedar gairebé sense forces. Va decidir parar i es va posar damunt del petit marc de fusta. Va analitzar la situació, i es va dir: “A veure, m’està passant una cosa que no entenc. Sempre he volat endavant i cap on volia sense problemes, però ara hi ha alguna cosa que m’impedeix fer-ho, i no sé què és. Ho he intentat de totes les maneres que conec, però no puc anar cap al cel. Doncs hauré de provar-ho d’una altra manera. D’una que encara no conec”.
Va descansar una estona més per agafar forces i es va adonar que hi havia una cosa que no havia provat: caminar per sobre la fusta. Es va armar de coratge i es va dir “jo puc”. Tenia por perquè era una cosa nova i no sabia què li passaria. Però ho havia d’intentar. I va començar a caminar, molt poc a poc, per la fusta. Tenia molta por però seguia endavant. I de sobte, només a uns passos, va notar que l’aire circulava amb molta llibertat. Tornava a veure el cel blau.
I, amb més precaució que mai, va obrir les ales i va volar, gairebé amb els ulls tancats per si tornava a xocar amb alguna cosa misteriosa. Però no. No va xocar. Es va trobar volant pel cel blau infinit, lliure, feliç, plena i una mica més conscient.

Vola, preciosa abella, vola i continua el teu camí!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marta esperit salvatge

Marta esperit salvatge

2 Relats

2 Comentaris

1278 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Em dic Marta, i vaig néixer el 1980 a Terrassa.

Sempre m'ha agradat escriure, i fa uns anys que estic escrivint alguns relats o contes curts basats amb la meva història personal, amb les meves vivències.

Desitjo que us agradin!

Si voleu contactar amb mi em podeu escriure a martolinga@gmail.com