El Conte de la Lluna i Sol (escrit per una flor)

Un relat de: free sound
-Algú ha sentit parlar algun cop de la “Cançó de la Lluna i el Sol”?
-Quina? Aquella que un dia va escriure una flor amb l’ajuda de l’aigua?
-No!! Les flors no poden escriure!!
-Beneit!! Només cal una mica d’imaginació i potser recordes aquella rondalla que es contava a totes les contrades...

...L’aigua començà a brollar...
M’agradaria escriure’t la més bella cançó, i poder-la cantar plegades. Que la teva veu abracés el meu desig, i que les notes dolces ensucressin les hores...
M’encantaria també poder-te regalar allò més bell de dins meu, per fer-te florir com a preciosa flor. No!! Més bonica del que ets no en pot haver cap altre!!! (Pensà després d’allò dit)
Que el vent gèlid colrés la teva tija. Potser així, quan brillés el Sol, s’obririen uns amables pètals colorits, com els dits de la teva mà. Sensibles, com tu a la llum; suaus, com la teva presència, i dolços com totes les teves melodies.
El vent, el mateix que et portava dolces paraules, travessant barrancs i muntanyes, aquell que et recordava el viatge de la llibertat. Movent-se lliurement, per tot l’espai. Per aquell cel que embolcallava.
Embolcall de carícies que quan arribava la nit, et senties estrella, lluent i candent. A voltes eres Lluna, però amb mars per les dues cares. Mars jaspiats d’aigües de somnis. Amb els teus ulls saludaves, la teva boca rodona cantava vers l’infinit, però des d’aquí captavem la teva essència.
Brillaves, i no deixaves d’il·luminar l’avui.
-I la cara fosca de la Lluna? (Preguntà una dona des de la distància)
-Saps el que hi ha. Si hi ha algun record, per tu serà. I sinó es veu, doncs no cal pensar... potser el Sol l’està observant?... o potser estan dialogant?... Qui sap, potser són mars que s’estan transformant?
I des d’aquell dia, les flors somriuen al Sol, i la Lluna cada nit et guinya l’ullet i et fa passar cap al llit, mentre et canta:

Aire, vent, i mar;
terra, lluna, sol;
aigua, gel i foc;
imaginació,
molta il·lusió
i sempre passió.
Recorda la cançó
de la Lluna i el Sol,
que una flor va escriure,
per dir-nos:
Bona nit!

Comentaris

  • Que no ens manquin els contes[Ofensiu]
    nadàlia | 25-01-2011 | Valoració: 10

    Gràcies pel conte. Que no ens faltin mai contes per caminar per la vida i així poder algun dia, arreu del món, fer de la vida un conte. Aquesta és una tasca molt difícil i molt meritòria i dels més xics en podem aprendre , car són els millors mestres, potser els únics. T'ho repeteixo , gràcies pel conte i gràcies pels xics i xiques.