El consell de la mare

Un relat de: Jam Malson
Avui he tornat a recordar la mare, que en pau descansi. Ja fa un any que em va deixar. I d’ençà d’aleshores, sent com va ser la persona més influent en la formació del meu caràcter, no en són pas poques les vegades que m’he preguntat com hagués estat la meva vida de no haver tingut el seu valuós consell en tot moment.

El fet que la mare hagués estat mare soltera als dinou anys, va ser determinant per canviar-li la tan esbojarrada manera de fer que havia mostrat fins aleshores. Tan bon punt va parir-me, la meva carona va fer possible allò que ningú no havia aconseguit mai: que abans d’actuar tingués en compte tant les circumstàncies com les probables conseqüències.

I així recordo els meus anys de marrec, quan la mare em feia veure any rere any com n’era d’innecessari que me n’anés de colònies amb els amics de l’escola. I a la pubertat, la temeritat d’anar amb moto perquè les motos eren perilloses i podia deixar-hi la pell. I amb l’adolescència van ser les noies, que segons la mare anaven envoltades d’una perillositat comparable a la de les motos. I ja tenint bigoti, quan vaig deixar córrer la idea de comprar un pis perquè la mare em repetia constantment que no hi havia cosa més absurda que hipotecar la vida per un pis.

Per aquesta profunda influència de la mare, avui visc en un petit pis de lloguer, no m’he casat mai ni tinc cap fill, no tinc carnet de conduir ni telèfon mòbil ni internet. I guiat per la seva manera de fer, ara soc jo qui avalua, repassa i sospesa qualsevol acció abans de fer-la i en conseqüència evito amb totes les meves forces qualsevol persona i cosa que em pugui complicar l’existència.

Hores d’ara, però, és molt possible que entre la gent que creu conèixer-me pugui haver-hi qui pensi que soc una persona esquerpa i insociable, un home esquiu i solitari. Però no en soc pas. Només segueixo el consell de la mare, que de tantes vegades com el repetia, sempre el tinc ben present: “Fill, si no vols acabar sent un infeliç, sigues prudent!”

Comentaris

  • A l'extrem[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-11-2017 | Valoració: 10

    La prudència duta a l'extrem pot acabar com el rosari de l'Aurora, com la vida del protagonista. Magnífic gir de truita, un excés de prudència i un deixar-se influir pot acabar malament. Ingeniós, m'ha agradat molt. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Mare.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 18-11-2017 | Valoració: 10

    Relat molt ben escrit, llisca com la seda! La història que narres és força colpidora per com punxa la psique de la la ment. Poc o molt, tots hem experimentat alguna vegada la influència abassegadora de la mare en algun moment de la vida. Però en el cas que relates, ho fa d'una forma que no dona pas a que hom pugui créixer internament a partir de la seva pròpia iniciativa. Ésser mare o pare és una tasca que reconec que no és gens fàcil. Perquè mai saps la dosi d'amor exacte que has de donar per a que el fill pugui formar-se sense interferir en la seva unicitat espiritual i humana. I t'ho diu un que no hi ha dia que passi que no se'n recordi de la seva. Si remenes en els meus poemes publicats, hi trobaràs un que tracte aquest tema. El poema es titula: Oh! Mare.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

204 Relats

177 Comentaris

106290 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.