Cercador
El Conqueridor (Bogeria)
Un relat de: Frèdia- Compartir:
Em tenen lligada de peus i mans a un llit incòmode perquè sembla que vaig fer una bogeria: enamorar-me. A la mà dreta hi tinc clavada una agulla que, de tant en tant, connecten a una ampolla penjada d'un bastó metàl·lic. L'ampolla té una etiqueta blanca amb lletres de color vermell. M'hi esforço però no puc veure què hi posa. No sé què se'n deu haver fet de les ulleres. Davant mateix del llit, hi ha una finestreta per on s'escola una llum blanquinosa, esfilagarsada, com d'inici de primavera. De ben segur que la cel·la on m'estic dóna a un claustre, on hi ha una font que brolla nit i dia amb una remor dolça com una cançó de bressol. Quan el sopor m'ho permet i torno d'aquest estrany viatge al qual m'han condemnat, sento una cridòria d'ocells que dialoguen amb la font. Llàstima que no tingui un paper on anotar les confidències que es fan, perquè de la memòria cada dia me'n refio menys. De vegades vull recordar el passat, però el veig com una mena d'iceberg que s'allunya lentament enmig d'aigües gèlides. Aleshores és quan m'interromp l'home de la bata blanca. No sé per què no duu l'hàbit de monjo ni per què no em dóna mai la comunió. Només em fa preguntes que no sé com contestar. Sempre amb la mateixa dèria: "Faci un esforç. Provi de recordar el seu nom". I perquè calli li dic: "Sóc Sibil·la, la muller del rei." M'agrada com sona. He provat d'imaginar-me altres noms, però no en trobo cap que se m'adigui tant. Ell es mostra descontent; fa un gest i sor Agnès s'encarrega de connectar-me a l'ampolla. Ja sé que tornaré a adormir-me, però no m'importa. Llavors, quan m'adormo, és quan el veig amb absoluta nitidesa. Em fa una petita reverència i el meu cor el correspon bategant més fort. La seva bellesa em pertorba. Resplendeix més que el sol, ell, el rei, el meu estimat Jaume.
Comentaris
-
La bogeria des de dins[Ofensiu]copernic | 03-09-2007 | Valoració: 10
Què deu passar quan la ment s'esberla i els bocins es recomposen sense ordre ni concert. És això la bogeria?. Tu ens mostres la bogeria des de dins, des de la ment pertorbada, des de la realitat del boig que és tan real com la del seu psiquiatra.
Un relat ple de petits detalls deliciosos com els que ens tens acostumats.
Petons per a una de les meves favorites! -
Si traspassessim[Ofensiu]gypsy | 29-12-2006 | Valoració: 10
les portes de la bogeria, en els hospitals psiquiàtrics, com tu ho fas amb aquest relat ple d'humanitat, ens adonaríem que encara que la època dels electroxocs ha passat a la història, la manera com s'afronta la desgràcia d'un malalt psiquiàtric és d'una crueltat, fins i tot diria que senzilla, de tan quotidiana.
Esfereïdor el que transmets amb dolcesa penetrant els pensaments d'aquesta dona, escapçada en gran part per la medecina "moderna".
M'ha arribat molt endins aquest relat, Fredia.
També als geriàtrics es fan abusos amb gent que està perfectament mentalment i els droguen perquè no molestin. Al final, naturalment, perden la xaveta.
Tristíssim.
Bon any 2007!. Espero seguir llegint-te i enriquint-me!
gypsy -
Un relat encisador i preciós[Ofensiu]GTallaferro | 22-12-2006 | Valoració: 10
que ens fa creure que pot ser els qui estan tocats per la "bogeria", són en el fons, molt més feliços que els altres.
Tal i com descrius la estància de la noia a l'hospital em transmets la mateixa sensació que apareixen en alguns poemes de Sylvia Plath, en el llibre Sóc Vertical, traduït per la Montserrat Abelló. Pot ser ja coneixes aquesta autora, que va patir transtorn bipolar,però si no és així, aprofito la vinantesa per recomenar-te'l molt efusivament.
Un molt bon relat. Felicitats!!!!
-
Certament,[Ofensiu]El follet de la son | 15-12-2006 | Valoració: 10
la història és bella, i la sensació de suspensió en el temps precisa. Un personatge que el mateix Fritz Lang hauria inclòs en les seves primeres pel·lícules. Però permet-me que et digui, i no tinc cap pretensió de fer-me el savi, que la Sibil·la de la que parles, que podria ser més d'una ans hi ha diverses Sibil·les en la noblesa catalana de l'època medieval, no n'hi hagué cap de casada amb el rei en Jaume, però si una, Sibil·la de Fortià, que es casà amb un rei, Pere III el Cerimoniós. No dic que hagis comès cap error, perquè no ens parles en cap moment del teu personatge com a muller del rei en Jaume, però m'he quedat amb el dubte...
-
Em fascinen...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 14-12-2006 | Valoració: 10
aquests petits relats que ens regales Fredia, i la teva especial sensibilitat per ensenyar-nos tot allò que les teves paraules ens volen mostrar.
Una abraçada ben forta. -
la muller del rei[Ofensiu]qwark | 12-12-2006
Tornes a oferir-nos una petita història plena de profunditat i matisos. Escrita en primera persona, humanitzes la bogeria, li dones una versemblança.
La ment de la protagonista es refugia en fantasies més o menys agradables. És una sort. Molts cops les fantasies són autèntics malsons.
Per cert, em sembla que hi ha una relataire que es diu Sibil·la de Fortià (però tu et referies a una altra, no?).
Valoració mitja: 10