Cercador
El conillet trist
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Una vegada hi havia un conillet blanc d'angora, d'un blanc APROFITABLE, d'un pèl RENDIBLE. Mai va conèixer el tacte de l'herba tendra i suau, ni el seu musell va poder flairar les diferents sentors campestres o boscanes. Desconeixia mots com llibertat, amor, alegria, mobilitat. Ni tan sols tenia nom, tot i que una vegada, dormint, les seves orelles caigudes pel pes de l'existència empresonada, van copsar uns sons:
- Clar!
Sonava com a un espetec de guspira de llenya, com a un aplaudiment sol, com a una gota d'aigua grossa picant en aigua fonda per unir-se-li.
-Clar!
I és que ell es deia així: Clar, la transparència de la puresa i de la innocència.
Aquesta percepció màgica li va escalfar el cor, que era d'un rosa molt bonic més intens que el del musell i el dins dels òrgans de l'oïda.
Des d'aleshores s'entretenia recordant-lo. En Clar mostrava el pelatge llustrós i com de cotó suau, l'estat òptim. Els ulls malalts no importaven gens, no calien. L'entristiment tota una vida malmesa no hi feia res per aquells que procuraven per llur enriquiment, els d'una casa de moda d'alt standing, que a molts com en Clar i al mateix Clar sacrificaria aviat. Que les pells abriguen l'arrogància de qui ni pensa quin dolor adossat les acompanya i que, si escoltessin l' ànima, notaran bategant cada cop que s'hi vesteixin.
https://mail.google.com/mail/u/0/#inbox/14ad2f850a5d3fe8?projector=1
(no sé si amb les segones instruccions apareixerà la imatge)
- Clar!
Sonava com a un espetec de guspira de llenya, com a un aplaudiment sol, com a una gota d'aigua grossa picant en aigua fonda per unir-se-li.
-Clar!
I és que ell es deia així: Clar, la transparència de la puresa i de la innocència.
Aquesta percepció màgica li va escalfar el cor, que era d'un rosa molt bonic més intens que el del musell i el dins dels òrgans de l'oïda.
Des d'aleshores s'entretenia recordant-lo. En Clar mostrava el pelatge llustrós i com de cotó suau, l'estat òptim. Els ulls malalts no importaven gens, no calien. L'entristiment tota una vida malmesa no hi feia res per aquells que procuraven per llur enriquiment, els d'una casa de moda d'alt standing, que a molts com en Clar i al mateix Clar sacrificaria aviat. Que les pells abriguen l'arrogància de qui ni pensa quin dolor adossat les acompanya i que, si escoltessin l' ànima, notaran bategant cada cop que s'hi vesteixin.
https://mail.google.com/mail/u/0/#inbox/14ad2f850a5d3fe8?projector=1
(no sé si amb les segones instruccions apareixerà la imatge)
Comentaris
-
es precios[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 12-01-2015 | Valoració: 10
Escrius molt be!!
-
Fem animalades[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-01-2015 | Valoració: 10
Sovint fem animalades i no ens n'adonem. Tenir conillets d'angora per a fer abrics o altres complements és una animalada. Però, ai las, com que dóna calers! I ja hi som. Malgrat tot, tinc la impressió (que no la certesa) que això dels abrics d'angora va de baixa (i els de marta, o els de guineu, etc.). Una abraçada ben natural.
Aleix
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436371 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com