El Congost, un riu mític.

El Congost, un riu mític.

Tenia una descripció del lloc, magistralment feta per en Feliu Añanos Masllovet, admirador fervent d'aquesta terra, i autor d'una magnifica col·lecció de fotografies, bàsicament masies, la majoria d'esglésioles i no pocs paratges encisadors, que esperem veure ben aviat a les pagines del moianes.net

Uns metres abans d'arribar a l'ermita de Sant Cugat de Gavadons , direcció llevant i deixant enrera la casa de pagès de Bellver a uns 500 m trobaràs una altre casa anomenada Can Regàs i en front i una mica amagat hi ha el naixement del riu Congost. Avui a penes i raja aigua i el lloc està bastant malmès. En algun temps hi devia haver la font doncs encara es conserven alguns bancs i baranes.

Jo anava darrera les passes del gegant que segles ha, va tallar de forma enèrgica la depressió central conformant la Vall del Congost, per on avui discorren la carretera i el ferrocarril. Deliberadament vaig anar fent cercles amunt i avall, per tal d'albirar el rastre dels primers passos del riu Congost; el dia cobert, amb una boira lleugera, no ajudava gaire a endevinar el solc de primer tímid i quasi superficial , que els rius deixen per als qui ens agrada refer els seus camins. No , no me'n vaig sortir, he vist el tall profund, esgarrifós quasi ,per Aiguafreda, El Figaro i la Garriga, però tinc pendent encara -espero repetir la sortida, potser amb el mateix Feliu Añanos Masllovet- i trobar més enllà de la font de la descripció, el camí que quasi a 1.045 m comença el Congost, per ajuntar-se a Montmeló amb la riera del Mogent i formar el Besòs, i portar - avui només simbòlicament - les aigües de la Plana del Moianes fins al mar.

En feia i em faig sobre el tema dels rius moltes preguntes : Perquè es perd un riu ?, i perquè concretament s'han perdut aquests rius interiors ?, de ben segur que els experts ens donaran tota mena d'explicacions tècniques, però per a mi que entenc el circuit de l'aigua a la terra, com un exemple palès de la teoria dels vasos comunicants, quan hi ha una demanda desmesurada d'aigua a nivells inferiors, - pensem que la major part de l'activitat humana, en aquest país nostre es fa per sota dels 300 metres d'alçada sobre el nivell del mar - , l'aigua que corria pels nivells superiors senzillament desapareix. Amb l'aigua però també marxa tota l'activitat que hi estava relacionada, adéu molins, adéu agricultura intensiva, i sense solució, adéu població.

Avui l'esplèndida - encara - Plana del Moianes , pateix en gran mesura els efectes de la mancança d'aigua, i això , sense cap mena de dubte, condicionarà a mig termini, no tant sols el seu eventual creixement, sinó clarament la mateixa possibilitat de plantejar-se la continuïtat d'algunes activitats econòmiques. Sortosament aquí hi ha més que història, però, i cal començar ara mateix, sinó si posa remei, no passarà gaire temps, en que fins i tot això, la història, també es perdrà.

Amic lector si coneixes ja aquest camí, des d'ara mateix ets pregat de fer-nos-ho saber. Certament als qui en agrada caminar, fer i refer camins no ens cansa, però si saps on vas, aprofites més els temps, oi ?

© Antonio Mora Vergés