El coneixeu És el Follet "Sastre Personal"

He conegut al Follet SASTRE PERSONAL.

I m'ha invitat a la seva Botiga. Una botiga molt especial i curiosa.

I també és una Botiga selectiva, m'ha dit.

-Què vol dir Botiga selectiva ? Discriminació de clientes-clients ?
-No. Selectiva en funció del què oferim.
-És una Botiga de Roba....
-És i no és per tothom.
-Això és discriminació !
-No, És selecció. La persona que entra ha de triar un vestit dels tres que oferim. No tenim altre gènere. És una botiga especialitzada.
-Ja m'has picat la vena de la curiositat. T'escolto.
-I original, doncs demanem un canvi de vestuari.
-Complicat oi ?
-Segueix escoltant. La majoria de gent porta a sobre tres vestits. Oferim un canvi, una renovació i una neteja.
-Tres vestits ?
-La gent i segurament tu també vesteix:
Un vestit rovellat
Un vestit "m'ho mereixo"
Un vestit tal qual
-Jo vesteixo cada dia, obrint l'armari i trio...
-És més profund.
-T'ofereixo un altre tria.
-Avia'm ?
-Mira... el vestit rovellat....
-No m'agrada el rovell. És brutícia que es diposita a la superfície, corroint-la.
-Molt bé, Joan. Doncs hi ha gent que passeja per la vida amb un vestit rovellat.
-Vols dir ?
-Gent que arrossega pautes, criteris, formes de pensar.... no renovats, no actualitzats. Gent amb idees tancades, petrificades.... vaja, rovellades. És difícil conviure, compartir, amb aquesta gent.
-Miraré a l'armari. No m'agraden els vestits rovellats. Els llenço.
-I el vestit "M'ho mereixo" ?
-Cadascú té el que es mereix... jo porto aquest vestit.
-Què has de merèixer ? Viure és merèixer ? Viure és una carrera de reconeixement ?
-No.... No, de cap de les maneres.... Jo visc i prou. I em trobo amb altres que viuen....
-I... ???
-Agrada sentir l'aplaudiment.... Un aplaudiment merescut.
-Joan, depens d'aquest aplaudiment merescut ?
-Vaja la pregunta incisiva.... Agrada molt i....
-Natural que agradi. Però no ho esperis. Llavors estàs condicionat... i a vegades coaccionat. No ets lliure.
-De totes maneres, és un vestit còmode, agradable....
-Jo sols he donat unes senyals.
-De moment, no el llenço.
-I aquest ?
-Sembla molt nou... és un vestit d'estrena ?
-No, és el vestit "tal qual".
-Tal qual ?
-Sí, és el vestit de la naturalitat, de la realitat, de com ets i no tant de com voldries ser.
-Per això, és tant nou.... sembla poc usat !
-Certament. Ens agrada fingir i menys ser com som.
-Jo vull ser.... però....
-Tens por ?
-Sí, és una mena de por... de dubte.... hi ha quelcom dins meu que em diu.... és molt atrevit aquest vestit.... vigila.... la gent no ho acceptarà...
-T'importa la gent ?
-No. A vegades sí.... tenen certa influència....
-T'animo a vestir "TAL QUAL".

Miro l'armari. De tres vestits, sembla que hi ha un que quasi és per estrenar.

És maco estrenar. Em vesteixo i surto al parc de la vida amb el veu vestit TAL QUAL.