El coneixement de l'home

Coneixement etern,
pausa la meva ment.

No sé d'on vens,
però jo,
tot foll,
no sóc, ni molt menys,
capaç de contenir-te.

Mata a qui vulguis,
doncs ja tot m'és igual.

Si tu ets el destí d'aquest món,
a la deriva per la teva culpa,
mata i fereix.

Ja no em mereix l'interès cap causa.

No m'ha envaït la depressió,
sinó l'escepticisme.

Rondes per aquí
com a assassí.

Creus que no et conec prou bé?
Et conec més bé que a mi mateix.

Coneixement etern,
tu elimines l'amor i els llibres.

I si tens el poder,
coneixement etern,
d'atorgar-te aquest nom,
va doncs,
sigues benvingut.

Ja n'estem farts de tot.

Ets al cap
d'aquells que dominaven,
d'aquells que dominen.

Si,
això és el que a les escoles
ens diuen que és el coneixement etern.

Si,
això és el que posteriorment,
se'ns ensenya també,
en tots els paràmetres,
que són tan teus,
com nosaltres també som teus.

Acaba amb tot.

El que has creat
ens fa sofrir,
ens fereix...
fins a perdre la conciència.

Però almenys...
per un moment...
atura't...
atura la guerra...
surt del cap de l'home...
deixa'ns contemplar com hauria estat tot.