EL COMUNIDOR DE FOGARS. LA TORDERA. CATALUNYA

Quan aturava el motor del cotxe, sentia la remor del Tordera, que rellisca pell costat de l'església de Sant Cebrià dins del terme de Fogars, a la comarca ‘ natural’ de la Tordera, m’hi havia arribat des del meu Vallès per veure i retratar el seu comunidor quadrat, amb teulada a quatre aigües sobre columnes, situat just al límit del cementiri.




Des d’aquestes edificacions el sacerdot investit de dignitat, beneïa els camps i les besties, s’adreçava als fidels exhortant-los a mantenir-se fidels en la seva fe, i com , recull Jordi Dalmau, en el seu article : El rastre dels comunidors, la litúrgia de la meteorologia.http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/viewFile/76110/96775
quan calia en el exercici de les seves funcions sagrades, fent servir expressions com aquestes, alçaven els ulls i les mans amb els palmells obert al cel, des d’aquests porxos de senzilla factura :

«Senyor, que beneïres el riu Jordà i allí vas voler ser batejat, digna’t beneir aquests núvols»;

«Us comuneixo, núvols, llamps i trons, per Déu que va formar cel, terra i mars»;

«Et comuneixo, tempestat malvada i poderosa, en nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant»;

«Escolta, negra tempestat, Crist venç, Crist regna, Crist impera.»

«Atorgueu-nos el socors oportú d’una pluja suficient»

«Apaivagueu les aigües que sobreïxen…».

El Centre Excursionista de Catalunya, va publicar un ritual recuperat de l’any 1743 amb detalls de la cerimònia de comunir o de conjurar:

Així que el sacerdot veurà el cel cobert de fosca nuvolada farà tocar les campanes. Ja revestit, agafarà la Veracreu o relíquies de sants i, acompanyat del poble, es dirigirà al comunidor i començarà l’exorcisme:

“Que et circundi, núvol, Déu Pare.
Que et destrueixi, núvol, Déu Fill.
Que et comprimeixi, núvol, Déu Esperit Sant.
Fugiu, parts adverses, puix que us ha vençut a vosaltres i al món el Senyor nostre Jesucrist, lleó de la tribu de Judà i estirp de David”.

Carles Fages de Climent en la seva Oració al Crist de la Tramuntana, sintetitzava perfectament aquell esperit quan demanava:

«Doneu el verd exacte al nostre prat i mesureu la tramuntana justa, que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat».

Avui en un mon on regna la injustícia, on l’espolia descaradament als més pobres, sembla que no hi ha lloc per als comunidors, ni per les pregaries.

Des del fons del cor, tossudament, reitero ara i aquí la meva pregaria al Altíssim ; senyor, allibera el teu poble !!!!!