El comiat

Hola, Laura,
et truco al mòbil i el tens apagat. Espero que escoltis aquest missatge. Estic en una situació desesperada. Quan volia sortir del despatx per anar a esmorzar, s´ha produït una forta explosió, i he quedat atrapat a l'ascensor. L'edifici està en flames. He trucat al 112 i m'han dit que faran tot el possible per treure'm d'aquí, però no sé si arribaran a temps, la calor és extrema.
Vull que sàpigues que més que pensar en Déu penso en tu. Em ve a la ment el dia que ens vam conèixer,les teves cames,la minifaldilla ,molt mini, que portaves, les mitges negres i unes sabates de tacó prim. Tots dos destil·lavem una mica d'alcohol pel fetge i recordo la primera frase que et vaig dir:
-Tu pots ser com l'aigua i el sol, imprescindible per la meva vida.
Vas riure i em vas respondre:
-Ets un exagerat!.
Després de tant de temps junts, la predicció s'ha complert. Em deies que o no teníem contracte matrimonial, jo no estaria al teu costat molt de temps. Però, ja ho veus,el que m'uneix a tu no podia ser la llei sinó els sentiments. Com explica un conegut escriptor : "una manera de carregar-se l'amor és el casament". Firmar papers relaxa massa.
Bé, he de penjar. Però, si no surto d'aquesta, continua lluint les teves cames i , si us plau , torna a estimar, torna a estimar....
Aquestes paraules són del meu amic Albert, que va patir cremades de primer grau en una explosió de gas , i dirigides a la seva dona Laura que les va transcriure al seu diari. El matrimoni tampoc ha trencat el seu amor.