Cercador
EL COLOR DE LA VIDA
Un relat de: Abu ZaytEL COLOR DE LA VIDA
Recordo aquelles fotografies d’abans, en blanc i negre sense llum, sense sentiments, sense vida. Més aviat semblaven escenes preses d’un somni que ens agradava recordar. Mirant aquelles fotos només sento un gran buit, no trobo cap significat...Tot va canviar quan la mare va comprar la càmera nova. Aquelles vacances van ser especials. La càmera nova portava un rodet de trenta-sis fotos i vam fer tres rodets sencers. La mare va porta els rodets a revelar i va tornar molt contenta.
—Mira ja estan les fotos!
—Però mare...
—Ara ho fan més ràpid...
—Mare on posarem tantes fotos?
—M’han regalat un àlbum per posar-les
Vam seure al sofà a mirar les fotos. Els paisatges eren meravellosos, jo em preguntava com era possible que la càmera pogués fer aquelles fotos tan realistes. Després dos o tres fotos on
—Mare, qui va tirar aquestes fotos?
—Les va fer un amic del tiet Pere que havia fet un curset de fotografia
—I aquestes?
—Aquestes les vaig fer jo
Les fotos en qüestió, aquelles que n’havia fet la mare, tenien una particularitat. La gent que apareixia no tenia cap.
—Mare, em sembla que hauràs de fer un curset de fotografia
—Què dius ara? Però si han sortit ben clares...
He de reconèixer que contràriament a les fotos de blanc i negre, que amb el pas del temps es tornen flors marcides, esgrogueïdes, aquelles altres eren molt clares, molt realistes, amb llum, amb alegria, amb vida, plenes de color, plenes d’oxigen, havíem perdut el cap pel color, però quins colors!
Recordo aquelles fotografies d’abans, en blanc i negre sense llum, sense sentiments, sense vida. Més aviat semblaven escenes preses d’un somni que ens agradava recordar. Mirant aquelles fotos només sento un gran buit, no trobo cap significat...Tot va canviar quan la mare va comprar la càmera nova. Aquelles vacances van ser especials. La càmera nova portava un rodet de trenta-sis fotos i vam fer tres rodets sencers. La mare va porta els rodets a revelar i va tornar molt contenta.
—Mira ja estan les fotos!
—Però mare...
—Ara ho fan més ràpid...
—Mare on posarem tantes fotos?
—M’han regalat un àlbum per posar-les
Vam seure al sofà a mirar les fotos. Els paisatges eren meravellosos, jo em preguntava com era possible que la càmera pogués fer aquelles fotos tan realistes. Després dos o tres fotos on
—Mare, qui va tirar aquestes fotos?
—Les va fer un amic del tiet Pere que havia fet un curset de fotografia
—I aquestes?
—Aquestes les vaig fer jo
Les fotos en qüestió, aquelles que n’havia fet la mare, tenien una particularitat. La gent que apareixia no tenia cap.
—Mare, em sembla que hauràs de fer un curset de fotografia
—Què dius ara? Però si han sortit ben clares...
He de reconèixer que contràriament a les fotos de blanc i negre, que amb el pas del temps es tornen flors marcides, esgrogueïdes, aquelles altres eren molt clares, molt realistes, amb llum, amb alegria, amb vida, plenes de color, plenes d’oxigen, havíem perdut el cap pel color, però quins colors!
Comentaris
-
O el record en color...[Ofensiu]Romy Ros | 13-04-2020 | Valoració: 10
Quant són d'important les fotografies en la vida familiar!
M'agradat el teu relat per fer-lo tan bé d'una cosa ben senzilla de la vida quotidiana. Felicitats. Certament els records que en evoquen les fotografies son d'un valor incalculable.
Salutacions.-
Romy Ros ;)
l´Autor
6 Relats
18 Comentaris
2596 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88