El Coix (Tema: Venjança)

La seva dignitat en el caminar no acabava d'emmascarar una lleugera coixesa. Avui, el genoll li feia més mal que de costum. Aquella maleïda boira ja feia quatre dies que durava, i la humitat era el seu pitjor enemic.

La campaneta va dringar en obrir-se la porta. El dependent, que per damunt del guardapols de color blau lluïa un impecable coll blanc coronant una corbata de tons verdosos, aixecà la vista del diari que tenia desplegat damunt del taulell, i en veure'l, el tancà de cop tot incorporant-se per -fredament, però, amb tota cortesia- saludar-lo.

- Bon dia tingui, Sr. Miquel

- D'això en dius bon dia, carallot?

- Va home, no fili tan prim que només és una manera de dir...

- Doncs, guarda't les maneres per a qui en tingui ganes, que a mi aquest maleït temps m'està portant pel camí de l'amargura.

Deu minuts més tard, el noi tornava a obrir el diari per allí on l'havia deixat. Haver d'emplenar la paperassa per entregar els certificats, no li havia agradat mai. L'home de la coixesa, amb el paquet que acabava de recollir dins del maleter, conduïa el seu cotxe verd botella en direcció cap a casa. Feia quatre anys que s'havia comprat la masia, on vivia amb l'única companyia del seu gos i la del servei.

Només arribar, es dirigí amb el paquet sota el braç cap el seu despatx. Mentre travessava la porta de l'entrada, donà instruccions de no ser molestat.

Es va treure l'abric, i el penjà meticulosament a la cadira. S'assegué, i diposità amb cura la capsa damunt de l'escriptori. L'apropà a sota el llum, i ajudant-se de l'obrecartes procedí a destapar-la.

A dins, ficat en un flascó transparent ple de líquid hi nedava un genoll. La dissecció per ambdós costats era perfecte. L'acompanyava una nota que amb lletres retallades de revistes hi deia: FEINA FETA.

Mentre se servia una copa, deixà anar una rialla tot murmurant:

- Ara, tu tampoc podràs jugar més a futbol.