El Codi sant Martí

Un relat de: Giser

L'arc de Sant Martí flaireja els seus colors al cim dels núvols. Com hem pogut veure sempre s'alça d'arrere les muntanyes i s'acaba… s'acaba en una olla plena d'or custodiada per un nan insolent i amb mala baba.

Això és el que sempre ens han explicat de l'arc de Sant Martí. Que només quan arribem al final trobem el tresor, l'or i que haurem d'aguantar al futut personatget.

És a dir, és com tot el que ens han explicat; que la felicitat està al final, és or i que si la volem, hem d'aguantar coses i persones que no són del nostre grat.

"Nen, si vols ser alguna cosa en aquesta vida hauràs de fer carrera". Un cop tens la carrera universitària, t'adones que no tens prou, i fas la llicenciatura, però tampoc és suficient i fas un post-grau, quan l'has acabat i vols incorporar-te a la teva olla plena d'or, veus que tot era mentida, tot menys el malparit del nan, que es va presentant en diverses morfologies, uns cops en forma de cap d'empresa, d'altres en forma de banquer i la majoria en el seu estat real, en forma d'ex-president del govern.

Llavors penses que per arribar a l'olla pots agafar una drecera: els préstecs i les hipoteques; que curiosament te les dóna el bitxarraco del nan, amb un somriure sardònic i quasi demanar-te que et baixis els pantalons per mirar no sé què i per comprovar no sé "quantus". I en comptes d'aconseguir la teva olla d'or, el que fas és omplir la del nan.

Amb tot això vinc a dir que sempre ens han fet creure que al final està la resposta a la felicitat, que ens hem d'esperar "al judici final", que el millor està per venir...I UNA MERDA!!!

Jo proclamo el gust per caminar, per saltar de color a color, per gaudir de l'alçada, de la companyia, del temps, de l'espera, dels nervis... simplement gaudir. Se'm pot titllar d'hedonista, d'epicurista i fins-i-tot de sofista; doncs qui ho faci tindrà raó, perquè com a mínim ho intento ser.

Vull gaudir del camí de l'arc de Sant Martí i oblidar-me del nan, que si és per mi ja es pot ficar l'or per la guardiola de la reraguarda.

Caminem junts, sols, ràpid, lent, però que les nostres papil·les arribin a assaborir el plaer del procés i no quedi cegat el sentit per l'angoixa de l'arribada.

Comentaris

  • arcS de sant martí[Ofensiu]
    ixnuir | 20-07-2007

    Bonica reflexió, hi estic totalment d'acord, bé... totalment... ben bé no..., deixa'm fer una crítica:
    si que és ben veritat que el camí és més important que la meta i que això ho hauria d'aprendre el conjunt de la societat, però el problema surgeix al adonar-se que hi ha metes molt diferents encara que el nan sigui (si fa o no fa) el mateix i que no podem quedar-nos tan frescos i satisfets fent el nostre camí, sinó que també hem d'ajudar els altres a passar per cada tram dels diferents arcs de sant martí...

    ixnuir

    PD: tot i així m'ha encantat la forma literària amb que expresses les teves idees, molt ben redactat, en serio

  • COMENT[Ofensiu]
    Llibre | 13-06-2005

    Un bon gir a la història fabuladora de l'Arc de Sant Martí. I una teoria que comparteixo. No cal esperar al final del camí per aconseguir la felicitat. Cal cercar-la a cada pas, a cada color de l'arc, sense perdre de vista que a poc a poc ens apropem al final, a l'olla... però potser allà no trobarem el que de veritat desitgem.

    Ei! I m'ha agradat l'elegància de les teves paraules: que si és per mi ja es pot ficar l'or per la guardiola de la reraguarda.

    He, he... molt bo!

    LLIBRE

  • molt bonic[Ofensiu]
    cora cadaqués | 22-02-2005 | Valoració: 9

    és ven veritat hem de viure la vida i no pensar es poder arribar a aobtenir l'or, si´nó a passar-ho bé i aprofitar cada instant per el present no torna.
    a mi tambeé m'ha agradat la idea, felicitats !

  • A mi també m'agrada la idea[Ofensiu]
    Estemariu | 19-01-2005

    Hola Giser, ja fa temps que m'havia llegit aquest relat però avui te'l comento. Coindeixo amb la Merihan, m'agrada la idea. Avui que és període de revisió salarial a l'empresa on treballo estic especialment sensible al tema i veig que és 100% aplicable a l'àmbit laboral on tantes vegades funciona la política de la pastanaga.
    Au vaig a continuar llegint més relats teus. Ànims!

  • Gràcies Xavier[Ofensiu]
    Giser | 19-10-2004

    És d'agrair que alguna persona de la web hagi llegit alguna coseta d eles que escric. No és que m'expressi per uns altres, ho faig per mi, però sempre agrada compartir els sentiments. T'has mirat alguna cosa més d eles meves? Em podries donar el teu punt de vista? Merci, i fins aviat.

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Giser

Giser

28 Relats

137 Comentaris

54635 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
ABRAÇADA DE GUERRA

No jugaré a tirar de la guerra
Millor jugaré a l'abraçada de veritat,
on totes i tots s'abracin
en comptes de lluitar,
on tothom riu
i per la catifa rodolen,
on tothom es patoneja,
I tothom somriu,
I tothom s'escolta.
I tots i totes guanyen.

Shel Silverstein