EL CLUB DE LA LLANA

Un relat de: Joana Llor Serra
Fa dies que no hi vaig. Amb el canvi d’estació el grup ha cercat una nova ubicació. La plaça de la Independència llueix malgrat el cel tapat, amenaçador. És una plaça rectangular vorejada d’edificis amb voltes. Enmig de la plaça un monument de bronze als defensors de Girona, als seus peus, les africanes d’un vermell esclatant arrenglerades com un petit exercit. Tot i la grisor passa un ventijol que ve de gust. Sota les arcades un formiguer de terrassetes per acollir els assedegats turistes. La Taverna Catalana, és el lloc de trobada, toca al pont de Sant Agustí, i d’esquitllada es veu el riu, que també hi vol ser present. Ja les veig, un grup de dones envoltades de cabdells de fil, entre mig cafès, cerveses i alguna tònica. No falta ni la capseta grisa de tops blancs amb una nina de roba a la tapa, que jo anomeno la caixa d’eines de la Maria. Mai hi manca res, metre, tisores, agulles de totes mides Un imprescindible pel amants de la costura. La Maria és una dona xamosa amb una vivesa d’esperit que sedueix, precursora de multitud d’esdeveniments, i també la fundadora del Club. La conversa és abrandada. Les agulles de mitja del vuit i del nou de l’hivern, s’han substituït per les del quatre, les llanes per altres de més primes, i el ganxet amb el fil han fet equip i guanyen posicions. Una jaqueta verd pastel va avançant i ja tenim feta l’esquena. L’estiu provoca noves descobertes i un sector més presumit s’atreveix amb unes arracades. Si, el color crema ressaltarà els rostres bronzats. Una bosseta pel mòbil blau marí amb ratlles blanques i lila, contrasta amb els tons primaverals. Avui fins i tot tenim fotògraf, en Narcis s’ha afegit al grup per immortalitzar l’escena.
La Dolors enceta una nova proposta, macramé. Per un moment em trasllado a la meva infantesa, en tenia la casa plena. Quina il•lusió poder-ho ensenyar a les nenes. Bosses, polseres, cinturons, el proper dia portem models. Res s’atura tot segueix, com el tic tac d’un rellotge, metòdic, pausat, dolç. Arriba la Rosa M. , avui no té temps, tant és, sempre és disposa d’uns minuts per passar i fer-la petar una estoneta. Comencem una polsera, rodoneta de punta i cadeneta, petit debat sobre si posar-hi una pedra.
Un quart de set i el grup creix, s’incorpora la Gemma, és el primer dia, toca presentacions. Ens mostra un jersei rosa sense mànigues calat, drets i vagues fent petits rombes. Amb anades i vingudes, tota la tarda és un traginar, el nostre kit kat dels dimecres, ineludible, irrenunciable. Dos quarts de set, s’ha fet tard, he de marxar, sense adornar-me’n han passat xaladament les hores. Mentre m’allunyo encara sento el remoreig dels riures, de la xerrera, cada cop més llunyans, cada cop més presents.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joana  Llor Serra

Joana Llor Serra

30 Relats

18 Comentaris

13781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona al 1965, des del 1998 visc a Girona, i he de reconèxer que és una ciutat feta a la meva mida. Em recordo de sempre escrivint dietaris, cada etapa de la meva vida sobre un paper. Fa tres anys em vaig separar i vaig entendre que a vegades s’ha de morir per tornar a néixer. Va ser un procés lent i dolorós, però el que jo en aquell moment no sabia és que era una pas necessari per començar un nou camí. Retrobar-se amb un mateix pot fer por, però sens dubte és una feina engrescadora.. I amb aquesta intenció vaig començar a escriure un nou dietari. Descobrir-me ha estat tota una aventura, recuperar la meva vida, les meves filles, els meus paisatges, absolutament tot el que m’envolta se m’apareix amb força i no vull deixar passar aquesta nova perspectiva. Arribo a “relats en català” de la mà del meu amic Lèvingir. I en aquesta web m’he sentit com a peix a l’aigua per què com a aprenent d’escriptor aquí he trobat un espai on poder transcendir i compartir. Aquí trobareu part del meu dietari però també d’altres experiments de narrativa creativa. Gràcies els que us atureu i em llegiu, els que opineu i als que no ho feu. M'agraden les crítiques per què sens dubte és la única manera de millorar. En qualsevol cas per a mi ja és un plaer i un privilegi, compartir aquest espai amb vosaltres.