El cistell de les hores

Realment trepidant el poema. Se m'ha ficat la pell de gallina!!!!!

Home, ja tocava, tu! Mira que estic ben despenjat de relats, jo, però feia temps que no se't veia el pèl! Espero que ens tinguis ben al corrent de projectes literaris, eh?

De moment, un poema francament bo per formar part d'aquest recull de poesia eròtica. Ara només queda que la sort faci el pas, però realment has tornat amb la força, la saviesta dels jocs de paraules i la sensació de plenitud que queda un cop llegits els poemes a què ens tens (encara!) ben acostumats:

"A la càlida transparència del silenci
M'encomano en aquest moment d'abandó"

"Entre tu i tu,
Perdut."

"La roba es marceix al cistell de les hores."

"I entro als segles breus
Dels teus rosats planetes,"

Potser més que eròtic, és un poema sensual. Com un ball hipnòtic de paraules que sedueix la vista, el tacte, les veus a cau d'orella...

Aquestes imatges són sensacionals. I es troben a faltar, t'ho dic de debò. L'única cosa a fer-te notar és la majúscula a l'inici de cada vers, ja veus! Vull dir que deixar la majúscula que automàticament et deixa el word al principi de cada vers pot fer mal d'ulls, quan tot el poema és d'una qualitat tan alta (no, no faig la pilota, dic les coses tal com ragen, que consti!).

Espero que aquests tres poemes marquin l'inici d'una nova etapa. En primer lloc, perquè fa molt de temps que se't troba a faltar. En segon lloc, perquè aquesta nova etapa promet. I en tercer lloc, per l'autògraf que espero que em firmis per Sant Jordi!

Celebro moltíssim tornar-te a veure per aquí, de debò. Una forta abraçada, company!!!

Vicenç