El circ de l'amor

Estava plovent intensament, però vaig pensar que era la meva última oportunitat d'aconseguir la felicitat, i vaig sortir a corre-cuita fins a la taquilla, vaig obtenir la última entrada per l'espectacle.
Hi vaig estar pensant tota la tarda, fins que arribava el moment d'assistir, eren les deu de la nit i el ambient era molt estrany, la gent es mirava molt intensament, i dotava l'ambient de perversos desitjos, que m'esglaien. Un cop dins, ens informaren de la quantitat de sales que hi havien i la conducta amorosa que calia seguir, es tractava d'un lloc expressament ideat per aconseguir l'amor, adornat amb sales de festa, piscines idíl·liques i el més important, més de cent persones amb un únic objectiu, relacionar-se i disfrutar entre ells, amb clau amorosa i sexual.
Em vaig sentir molt estrany enmig de tot aquell ambient, replet de guineus atacant a la seva pressa en cada instant, sense discreció ni trabucs. Però realment tan sols es tractava de treure's de sobre aquella pell de por i timidesa que sempre m'havia cobert de impediments amb les dones.
Se'm va apropar una noia de cabells rossos, els tenia pentinats d'una manera que dotava de més intensitat la mirada angelical del seu rostre, dibuixant-li també un toc juvenil; la seva camisa negra cobria la seva fina pell blanquina, deixant una obertura a la felicitat en els seus pits, i sota, una faldilla fins a l'altura dels genolls, que cobria el trampolí a la glòria de les seves cames. Els seus llavis van enlairar un pont aeri fins als meus, i jo, que mai no havia besat, vaig sentir com una sensació a ultrança amb el plaer es barrejava amb els nervis i la por a no saber correspondre tota aquella grandesa de la que m'estava dotant la noia. Un etern somriure cobria els nostres rostres, i li vaig preguntar el seu nom, i ella, amb un gest suau em xisclà en silenci a cau d'orella "Em diré com tu vulguis que em digui". Vaig a entrar a jugar en el seu joc, vam estar tota la nit abastint els nostres cossos de plaer i cubates, i vaig perdre la butxaca amb tant de gast. Ella em va proposar un altre dels seus estúpids jocs, quan de repent li va sonar el telèfon mòbil, va sortir un moment, i en tornar em va dir que havia de marxar urgentment, i que no em diria a on. No va esperar ni un moment, va fugir ràpidament del local i del meu cor. La vaig perseguir durant vint minuts corrent darrera seu, fins que es va fondre en la obscuritat dels carrers i en les agulles de dolor que es clavaven en el meu físic desfet. Encara plovia, però en aquell moment no sabia si l'aigua que cobria l'asfalt era la pluja o les llàgrimes sorgides d'una tempesta de llàstima profunda dintre meu.
De res no servia tota aquella serenitat i tota la reflexió de tranquil·litat que havia assolit durant tots aquells anys, en que estava dotat de nul·litat amorosa. L'amor era la única sensació que no havia pogut retenir en la meva pau, sentia com el cor em bategava de dolor, sense cap remei que el serenés, i com es podria la meva ànima en silenci, només suavitzada per crits de dolor i el plorar estèril dels meus somnis, havia esdevingut aquell dia el meu primer amor, tanmateix tendia a pensar que seria l'únic, o que seria impossible que tot el camí de plaer que havia dissenyat, tornès a esdevenir desprès de l'huracà.
Finalment, em vaig decidir a aixecar el cap, i en veure una altra noia, la meva ment tornà a confondre-la amb ella, i en acabar de violar-la, vaig entendre de que no era tan complicat allò de l'amor, tan sols es tractava de pagar l'entrada en el circ de l'amor.