El cicle de la vida [7]: Mort

He llegit els capítols de la vida que ens has narrat. Una vida d'algú senzill, que no simple. Amb alegries i tristeses, amb enyor i record. Amb l'emmarcament de postguerra i el que segueix. Els temps aquells en què es trobava feina. Un fill 'torçat', i el patiment dels progenitors. El banc i el diari. Les 'converses' amb la dona que ja no hi és...i fa que l'ànima inspiri per reprimir un plor, que hi és: el que fa que, mitjançant la força de l'amor, tots estiguem units.

Mena

De vegades volem sobre-protegir els nostres. Volem que no marxin mai del nostre costat, no ens adonem de l'enyorança que poden tenir dels seus éssers estimats.
Un relat genial Joan, m'ha emocionat. En Norbert va seguir el dictat del seu cor i no va faltar a la seva cita.
Una forta abraçada

i en el lloc on tenia millors converses amb la seva esposa. Què tendre! No haguessis pogut acomiadar el teu personatge en un lloc millor que el seu beneït banc, allí on veia passar la vida en els últims anys.

Se m'havia passat aquest relat teu. Per això no te l'havia comentat abans.

Petons a tots i bona "rentrée".

Adéu, amic Norbert, et trobarem a faltar!
Penso que ja ho he dit en alguna altra banda, m'encanta el paper que juga el diari en cada relat.
Arreveure, amic Joan, ha estat un plaer llegir els teus relats i comentaris.

Es precios
Ens llegim
Montse

Com ja ha comentat el Josep, aquest relat ens va transportant a poc a poc, a la velocitat del nostre protagonista, cap al banc, el seu banc, on a poc a poc anirà veient més i més nítida la seva dona, o serà que ell s'apagarà cada vegada més. Un final rodó per aquest cicle de la vida que ens has regalat aquest any. L'enhorabona.
Edgar

Diria que la construcció del relat és impecable. Pas a pas, paràgraf a paràgraf, el text avança cap al banc dels jardinets. Quan en Norbet hi arriba, el lector té tota la informació que precisa per entendre el sentit desenllaç. Bon final de cicle, Joan!

Un final trist, però esperat... en Norbert se n'ha anat d'aquesta vida de la mateixa manera que havia viscut, discretament.

Ha estat un plaer llegir-te tots els relats del cicle de la vida, Joan; recordo que quan em vas comentar que pensaves redactar totes les etapes amb uns mateixos personatges, em vaig sorprendre perquè em va semblar una tasca força difícil, però després he pogut comprovar que la teva idea era excel·lent; has aconseguit introduir-nos dins d'aquesta història amb un interès progressiu.

Pilar

Aquest darrer episodi de'n Norbert mha deixat una sensació de serenitat, d'acabar els seus dies allà on el record el reconfortava. Tot un personatge ell, amb els seus pensaments i, sobretot, amb els seus sentiments. Norbert, xiquet, una forta abraçada!

Aleix

M'ha encantat el tomb que hi dones al Norbert. Sembla mentida, actua com una criatura, no fer cas de la seva filla.
Bé, el relat t'ha sortit molt bé i el que havia de passar ha passat. Ara, trobaré a faltar aquestes cites mensuals en les qual sabíem de les seves cuites. Al final, la mort ve quan menys te l'esperes i de la manera més absurda.
Una abraçada, Joan!
Materile

On? En el banc, que ha estat el testimoni mut del recorregut per la vida d'en Norbert. De la mateixa manera que dol acomiadar-te dels éssers estimats també m'ha dolgut haver de dir adéu al teu entranyable protagonista. Què hi farem? Aquesta és l'altra cara de la mateixa moneda i l'hem d'acceptar com bonament puguem.
Contenta de ser una de les "culpables" que t'han induït a escriure microrelats, una bona manera de passar l'estona, oi?
Una abraçada, Joan!

Sempre s'han de seguir tenint les converses i millor al mateix indret. Tothom ha de tenir el seu banc.
Bon relat.