El cercle

Un relat de: rotllet

Ell, davant del pot de pintura , el corró moll a la mà , es disposa a omplir la paret d'aquell verd poma que tant li agrada a ella i que ha de combinar amb les cortines i el marc del finestral i amb les portes blanques, també, recent pintades. Ella potineja a la cuina.Tot ha de quedar endreçat i ben endreçat abans de marxar de la casa. Són els últims preparatius . Fa 5 anys que festegen i d'aquí a deu dies es casen a l'església, on anys enrere, tots dos havien fet la primera comunió i, retrocedint en el temps, havien estat batejats .Si ens entretenim a mirar els llibres de registre, es podria comprovar que les respectives famílies: avis, besavis i rebesavis, també han passat per la vicaria ,han fet la comunió i han estat batejades entre els murs d'aquella vella església com el fenomen d'encarar dos miralls i veure com es reprodueixen fins l'infinit.
De cara a la paret, amb la mirada perduda, afluixa la mà , el corró de pintura cau a terra . Abans, però, llisca per sobre del camal del pantaló que ara fa joc amb les cortines, el marc del finestral i les portes blanques . Va fent passes enrere, topant amb tot el que troba al seu pas. Com pot, les va esquivant. Estén la mà sense deixar de mirar la paret i, a les palpentes, busca el pom de la porta que li queda a l'alçada del cul. El gira i sense deixar-ho anar, fa una passa endavant i d'una revolada, fa un gir inesperat i fuig corrent; cames, ajudeu-me.
Em canviaré el pantaló i no faré patxoca amb res d'aquesta casa . M'he d'ajupir per fer-li petons i fa olor a ciri igual que a casa dels pares. Tindrem fills color verd poma i farem festes d'aniversari amb pastissos ,espelmes i globus color verd poma perquè res no desentoni . Penso que no faig joc amb res, potser ella pensa que sí. Arribaré a casa dels pares i l'olor de ciri se'm fotrà pels narius i quedaré col·locat de saber fer, de prudència, del que cal i del que diran. Aquest cop, no!
A casa , tot fa joc amb les flors vermelles del sofà: les cortines, els coixins, fins i tot, un parell de gerros duen sempre poms de clavells vermells que descansen en tapets fets a ganxet per protegir la fusta dels mobles. Tenim penjat, en un dels envans del menjador, en la seva part central, un crucifix d'un metre per un metre , on penja un home nu ( l'únic home nu que mai hem vist al menjador de casa meva) amb un bolquer de roba que li tapa les vergonyes. Es lamentable i cruel aquest espectacle, però hem mamat des de petits i amb normalitat, la reproducció fidel d'un home torturat fins a la mort. Després, de nano, segons quines pel·lícules de violència que feien a la tele, no me les deixaven veure, i ,en canvi, teníem aquest senyor brollant-li sang per les ferides mentre jo sucava pa al pollastre amb escamarlans que la meva mare havia cuinat. Pobre pollastre i pobres escamarlans! Això sí, abans de tallar el pa, la mare sempre li fa una creu amb al ganivet perquè diu que és el cos de Crist.
On el voldrà penjar ella? A fer punyetes! La dec haver deixat amb un pam de nas i, hores d'ara ,deu netejar el terra de pintura. La seva casa color verd poma! Ha d'estar espantada: Ai! Mareta que no em caso!. Després de tant festejar , aquest gamarús me la farà! Tants sacrificis per a no res! La meva caseta color verd poma!
Ja fa dies que el veig estrany. Massa capficat i fent poques preguntes .Com si no hi hagués res a preguntar! Des de que va començar a pintar les parets de la casa que s'ha posat moix. Ha tingut molta feina amb el corró amunt i avall,em pensava que estava concentrat en fer bé la feina . També, a l'hora d'acomiadar-nos ,em fa el petó de comiat, m'ensuma i no diu res. No faig servir perfums i considero que no vaig bruta, però m'ensuma.
Arribo a casa i corro escales amunt a la meva habitació. Sobre l'armari hi ha una maleta amb tan sols una mica de pols, perquè no fa gaire, la mare hi va passar el plomall. L'agafo i, oberta sobre el llit, la començo a omplir de les coses que, crec, em poden fer servei per aquest viatge inesperat. Em pregunto: on vaig?, però continuo omplint la maleta per si fa fred, per si fa calor, per si em rento,... però:on vaig? Això ara, no te importància quan arribi a l'estació del tren, ja decidiré.
Abans de marxar, es treu la roba bruta, fa una dutxa ràpida, es vesteix i surt al carrer sense que els pares se n'adonin del que està passant. Comença a córrer . Hi haurà un quart d'hora de camí, però s'hi plantarà en un no res amb aquestes gambades que fa. La mirada fixa i desorbitada, endavant muntat sobre l'asfalt .S'ha posat una camisa blanca que comença a arrapar-se-li per l'esquena, es dibuixen exagerats cercles per sota de les aixelles pel cos encara humit per l'aigua de la dutxa i per la nova suor que la seva pell desprèn.
Ella s'ha quedat asseguda a l'esglaó que hi ha a la porta d'entrada pensant que ha de dir quan arribi a casa. Sembla que s'hagi aturat el rellotge i el temps no passi i la decisió de marxar no arriba. Què ha de fer? Estava tot tan clar fins ara. Té un pensament absort i buit.
Una hora, deu haver passat una hora. La mirada absent en direcció a final del carrer que s'il·lumina ja per la llum dels fanals . De sobte, al fons, la figura d' un home conegut que corre en direcció a ella. Du una maleta a la mà que el fa anar una mica de gairell, però no s'atura en el recorregut. Esperitat,fent aquests salts, sembla que sortegi, a cada pas, grans esquerdes que l'obliguen a estirar molt les cames per no ser engolit. Es planta davant d'ella extenuat amb la mirada fugida i la boca oberta intentant entrar tot l'aire possible. Deixa la maleta a terra i, mig ajupit, recolza les mans a les cames. Abaixa el cap per un moment i el torna a llevar. No pot articular paraula perquè necessita oxigenar aquest cos i aquest cor que batega amb celeritat i que colpeja les temples, el coll i el pit. Si deixa de respirar es mor i si parla,tampoc, no sabrà que dir. Li demana pas amb un gest i ella s'aixeca obeint. Treu les claus de la butxaca, obre la porta i deixa la maleta al mateix rebedor per tornar a tancar. Per un moment, busca la mirada d'ella i espera recuperant l'alè.
L'agafa de la mà i la porta a casa seva com cada dia . Li farà un petó de bona nit a la galta i pensarà que fa olor a ciri com els pares.
Ella s'estima més no preguntar res. Té els ulls plorosos, li tremola el cos i la barbeta. No vol que ell ho noti i no se'l mira .Els ulls clavats a terra. Pensa, tranquil·litzant-se, que ha tornat i la du a casa com sempre. Els llavis tremolosos s'estiren en un tímid somrís i torna a imaginar,com a fet altres vegades, la seva entrada a l'altar de bracet del pare i ell esperant al fons, davant l'altar, impecable :les sabates lluents,el vestit nou,la camisa emmidonada i ben encorbatat. Ostres! Encara no sap quina corbata li he triat!-el somriure se li eixample un a mica més i el mira de reüll- Molt maca! De ras, de color verd poma!

Comentaris

  • Interessant[Ofensiu]
    apodictic70 | 29-11-2007 | Valoració: 8

    Aquest relat té interés documental i interés literari: com diu el nostre Gilles Deleuze, sempre hi ha una línia de fuga que ens abstreu a provar, en un pas consecutiu, quin serà el nostre esdevenir enmig d'un escenari amb les condicions de possibilitat renovades i alternatives; a voltes, eixa línia de fuga ens pot portar a un desert, al propi desert que hi ha dins nosaltres, o bé ens pot conduir a un paradís, un paradís que ni tan sols havíem imaginat en la seua forma completa; no hi ha risc quan dones un pas endavant i enriqueixes el plànol d'immanència; siga com siga, tot és reconéixer(-se) i lluitar per la pròpia veritat més íntima, encara que això ultrapasse les regles mel·líflues i anorreadores del consens superficial; aquest relat és molt més sincer que moltes narratives submisses i sense experimentació amb que ens obsequien, com a novetats fungibles de temporada, els pobres editors i els llibreters de referència. Per aquest camí, la teua imaginació es desenvoluparà i es tornarà la casa habitable de la teua veu. Com deia la paradoxa de Sant Agustí: "per anar on vols, has de passar per on no vols". Salutacions cordials.

l´Autor

rotllet

5 Relats

10 Comentaris

5185 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50