EL CERCLE POLAR ÀRTIC

En Jussi dins la seva tenda coberta de pells de re està assegut en un banc . La tenda que ells anomenen “Kota” es el lloc de reunió de la família. Cert que tenen una casa de fusta més moderna, però quan volen estar reunits ho fan asseguts davant de un bon foc de bedolls com els temps ancestrals que els rens eren la seva vida i la seva supervivència amunt del Cercle Polar Àrtic.

La Malin la mare obre la porta de fusta i una bafarada de neu i vent entra per la porta, a les mans hi porta una gerra de fusta de bedoll plena de llet de re. Mira al seu marit que amb un ganivet esta tallant un tros de banya de re . El mira somrient i li pregunta a on es la Karin la seva filla de catorze anys i el Lars el seu germà de disset.

Han agafat la moto de neu i han anat al poble, tenen d’assajar les cançons que cantaran a l’església per Nadal, diu en Jussi, no pateixis no vindran tard, seran aquí per sopar.

La Malin agafa una tetera i l’omple de la llet i la posa sobre les brases. M’entres diu, suposo que quan tornin tindran gana i set, una mica de llet calenta els anirà be.

Saps que avui m´ han trucat que vindran turistes a veure els rens que cuidem i la nostra tenda.? No entenc que hi troben en els nostres vestits ancestrals i en la nostre manera de viure, per ells em sento observada com una mona, si no fos pels diners que guanyem, no m’agradaria pas . Ara els temps canvien i necessitem diners perquè els nens puguin estudiar lluny de la Laponia.

Si diu en Jussi amb sort aquest mànec de ganivet el compraran com els altres i mira que el tallat no es ni de bon tros tant bo com el que feia el meu pare. Jo també em sento així com dius tu, mes paciència Malin ara vivim del turisme, diga-li a la Ingrid del Hotel , que ja ens en pot portar uns quants, com més millor de turistes amb diners i riu.

Busquen la Aurora Boreal, diu en Jussi, mira que jo la he vist cents de vegades i mai em canso de mirar, les llums del Nord, que boniques son, diu en Jussi. I el fred i la neu. Saps avui al anar a mirar els rens que pasturen més lluny m’ha semblat veure llops. Potser m’ho ha semblat, però crec que no, fa molt fred i tenen gana, algun animal vell o malalt caurà .

La Malin assenteix, es mira els seus pantalons de neu i pensa que dema tindrà de vestir el colorit vestit i sabates dels samis. També es posarà les joies, vol acontentar als forasters.

Demà també en Jussi vestirà el seu vestit blau i vermell, aquell mateix que portava quan amb una seva amiga de Helsinki van venir a passar un Nadal amb uns parents de Rovaniemi, per ell va venir al Cercle Polar Àrtic i no sen penedeix, ho va deixar tot per ell.


Demá serà Nadal i a la petita església del poble la seva filla cantarà i el fill tocarà el orgue. Malín pensa que en cap mes lloc del mon ha sentit el esperit del Nadal com en la petita església de fusta del poble. I contenta marxa a preparar l’àpat de Nadal, on no hi falta el salmó els dolços i un bon estofat de re.

Al sortir mira el cel i no, no veu les llums del Nord, potser demà. diuen farà més fred. A la llunyania veu les llums del Cercle Polar Àrtic on hi te la casa el Pare Nadal i pensa en els somnis dels infants que visiten la llar de Santa Claus. Pensa que en un lloc allunyat del mon impera la pau, esta mes a prop de la natura i les persones es tornen més solidaries davant de un clima que moltes vegades ultrapassa els trenta sota zero. Per això avui com cada dia encendra les llums a la finestra, perquè si alguna persona es perd, vegi la llum i pugui tornar a casa, com han fet sempre. I també els del arbre de Nadal per descomptat, la seva casa llueix els guarniments propis de Nadal, ella conserva les tradicions del poble del seu marit que ara també es el seu.