El cercle dels branquillons

Un relat de: Aleix de Ferrater
Poques setmanes després dels darrers freds, el bosc començà el canvi de pell tan desitjat. Els colors prengueren tot el protagonisme de la visió, petits mons de tonalitats vivíssimes espurnejaven les praderies en forma de flor. Els insectes, aquells petits monstres de les pessigolles, havien ressuscitat i voltejaven tot allò que representés alguna forma de vida. El silenci hivernal s’anava esberlant amb l’aparició de la simfonia dels sons, la biologia esclatava en tota la seva esplendor i les gotes de pluja anaven substituint els flocs de neu que s’acomiadaven amb malencolia.
Dalt del bedoll, entre branques que anaven desvetllant-se, el refilar de la mallerenga revitalitzava l’entorn, omplia el bosc d’alegries darrerament contingudes. Un branquilló col•locat en diagonal, un altre més resistent a sota, a poc a poc s’anà dibuixant una xarxa precisa, una teranyina de llenya petita que concedia una segona oportunitat natural. Tan sols mancava el recobriment interior, més acollidor amb un teixit vegetal d’herbes i molses premsades.
El cercle de fusta s’anà completant entre les dues branques del bedoll, orgullós de participar del canvi que s’aproximava. Era ben conscient de la globalitat, la unitat que compartien i conformaven tots els éssers del bosc. Cada any aquell racó experimentava una transformació exquisida, una repetició que agraïa i acollia orgullós amb les branques obertes.
La nova llar s’havia acabat i la dansa del mascle s’inicià amb una simfonia gutural, cada cop més expressiva i exuberant. Ella s’ho mirava des de la distància, atenta, nerviosa, triant sàviament les diferències entre els dos candidats que es reptaven. Finalment, la batuta del mestre blau la feu decidir, la tria fou evident, malgrat el posat d’una seductora indiferència. No hi havia cap mena de dubte, el niu triat era una autèntica obra d’art.

Comentaris

  • S'agraeix[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 29-01-2020

    S'agraeix aquest relat que ens porta una mica de bon temps durant aquests dies que ens ha tocat patir els rigors de la climatologia.
    Fins al proper mes-relat, Aleix!

  • amnaseo | 28-01-2020

    This is what commonly happens to the newbies in the business industry who do not know how to effectively market their product or service or service.healthzonetips.com

  • L'art de la natura[Ofensiu]
    Pat-Rut | 28-01-2020

    En aquest relat, que valoro pel poc temps que sé has tingut per presentar-lo al concurs, hi veig que tot allò que vivim és part de l'art que ens envolta, i parles d'ocells fent el seu niu, construint aquella llar on voldran viure. I que guanya el millor artista, segons la visió de qui ha de triar, que sempre pren una decisió que pot ser encertada, o no, sols el temps ens dirà si és encertada, però qui té la sensibilitat d'arribar-te al cor, ja té un que important.

    Gràcies per comentar-me. I afegeixo allò que he respost en el meu relat, on no cal que hi tornis, si no és per gust. ;-)

    Gràcies per dir-me amic, sempre és bo saber-se amic d'algú i saber reconèixer l'amistat compartida. T'agreixo també la teva lectura, és bo saber-se llegit, caminar per marges muntanyencs, per carrers vilatans, i xerrar de tot i de res, i no capficar-se amb els mestres del passat.
    El més important és tenir un amic.

    Patrick

  • Simfonia[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 27-01-2020 | Valoració: 10

    He sentit refilar els ocells, dibuixar el niu, contemplar els colors... una vertadera simfonia per als sentits. I en poques paraules, sempre planer, que arribi a tothom.
    Ras i curt, una miniatura literària farcida d'art.
    Enhorabona, Aleix!

  • Detalls[Ofensiu]
    Canela fina | 27-01-2020 | Valoració: 10

    Quina descripció més plena de detalls que obren els sentits, una delícia a la vista mitjançant les paraules. Genial.
    Gràcies pel teu comentari al meu relat Joc brut, una abraçada ;)

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-01-2020 | Valoració: 10

    No tinc paraules per dir com m’ ha agradat el teu relat

  • Quanta formosor![Ofensiu]
    brins | 26-01-2020 | Valoració: 10

    Amb quines descripcions tan acurades i boniques ens has explicat la confecció d'un niu. Moltes gràcies, Aleix per regalar-nos tanta bellesa.
    Una abraçada,
    brins

  • L'art és això[Ofensiu]
    berguedana | 25-01-2020 | Valoració: 10

    Això tan simple que ho va transformant tot com el teu escrit que és artístic perquè busques paraules boniques que dibuixen i acoloreixen la descripció, que és una obra d'art.

  • Art natural[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 24-01-2020

    Aquest relat, com el niu, també és una petita obra d’art, Aleix. Una mirada acurada que ens transmet unes entranyables pinzellades d’aquesta gran obra d’art que és la natura.

  • Art natural[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 24-01-2020

    Aquest relat, com el niu, també és una petita obra d’art, Aleix. Una mirada acurada que ens transmet unes entranyables pinzellades d’aquesta gran obra d’art que és la natura.

  • L’art està fet d’herbes i molses premsades![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-01-2020 | Valoració: 10

    Amb aquest relat has convertit la poesia en natura, i el guanyador d’aquest concurs d’arquitectura ha creat, amb la natura, un niu ben amorós.
    Un petonàs
    Pinya de rosa

  • Gràcies...Aleix...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-01-2020

    Gràcies Aleix, per la teua visita i el teu amable comentari "De la vena als dits" i per dir-me que és un poema exquisit.
    Una forta abraçada.
    Perla de vellut

  • Clavat[Ofensiu]
    Josep Ventura | 22-01-2020 | Valoració: 10


    tal com dius, he passat moltes estones guaitant com els ocells fan els seus nius i es mot emocionant veure com treballen i la via que fan fins tenir lo acabat, però ni ha un que es mes espavilat que busca un niu fet i no te que treballar tant: el cucut
    Una abraçada

  • El millor niu[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-01-2020

    En un dia com avui va bé llegir un relat com el teu, una promesa de que la primavera tornarà, perquè la vida s’imposa i els instints manen i la història es repeteix cada any, al menys les petites històries que conformen tot un ecosistema.

  • Una meravella[Ofensiu]
    Materile | 22-01-2020 | Valoració: 10

    Renoi, Aleix!! M'has deixat ben petita davant d'aquest preciós tapís de colors que han teixit les teves delicades percepcions d'allò que ens ofereix la natura.
    Sons, olors, colors, textures: deliciós! Felicitats
    Una abraçada molt forta,

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Natura i vida[Ofensiu]
    Pallars | 21-01-2020

    T'has ben endinsat en el bosc per transmetre un munt de detalls deliciosos de vida i natura. El despertar de la natura junt amb l'escrupulosa elaboració d'un niu omple el relat de color i d'alegria. En aquests dies tan freds i perillosos ve molt de gust llegir un text tan reconfortant com el teu.
    Una abraçada.

  • Nil | 21-01-2020 | Valoració: 10

    Com un indi apatxe saps posar-te en la ploma dels ocells per mitjà de la teva ànima literària. I és aquest fet que fa que el teu relat sigui d'allò més entretingut, amè i per damunt de tot il·lustratiu. Enhorabona. Nil


  • Tria palpable.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-01-2020 | Valoració: 10

    Una escena molt descriptiva i a la vegada esquisida de l'unió de dos mallerenges, els quals van fer un niu tan autèntic, tan especial, tan formós, els qual van fer una obra d'art. T'has posat en les ales dels moixos, per a descriure'l.
    Una meravella, Aleix.
    M'ha agradat llegir-te de nou.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • L'art dels moixons[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-01-2020

    Sembla que tinguis el do de posar-te a la pell dels moixons, l'altre dia una àguila, avui una mallerenga.
    Celebro molt aquesta simpatia universal. És cert que el punt de vista humà no és l'únic.

  • Bonic[Ofensiu]
    lledarat | 21-01-2020 | Valoració: 10

    Un relat poètic i bonic, una història d'esforç i amor, l'art en l'aparellament i en el niu, m'ha agradat.

    Per cert, no es pot respondre directament al comentari oi? Intentava fer-ho al comentari teu del meu relat però no ho he sabut fer i he contestat amb un comentari al relat.

    Salut,

    Enric

  • M'he baixat el CriticArt[Ofensiu]
    kefas | 21-01-2020

    No t’ho prenguis malament, però un niu fet per un ocell no és art. És artesania. Producte de la genètica i no de la inspiració que toca el violí emocional. Com el teu relat

  • Veritablement...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 21-01-2020 | Valoració: 10

    Veritablement la construcció d’un niu es una autèntica obra d’art. I tu, ho has sabut captar i transmetre-ho en el teu escrit perquè els que no hem tingut la teva visió en siguem, partíceps. Gracies, Aleix!
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

111 Relats

2172 Comentaris

135547 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.