Cercador
El cep
Un relat de: La tieta- Compartir:
Escupo ceps
des del meu cor
arrenglerats
a la vorera
i enclenxinats
i sota el sol
s'escalfen caps
i els peus amaguen
la drecera.
I si miro enrera
s'escampen
s'encallen
i se'm fa un tap
dins de les venes
ja no tinc traça
per ser canalera
S'asseca el rec
i queda el cep
tan sec
tan nyec
tan quec
que fa crec-crec
quan cau de l'era.
El meu cep
escup el cor
i com puc
el deixo quiet
allà on era.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 14-09-2008
sembles en Bruixot en la manera de concebre els versos. És un autor del web. Si el cerques, t'agradarà.
Molt aconseguida la sonoritat i musicalitat del vers. -
Poema sonor[Ofensiu]angie | 23-08-2006
M'ha sorprès gratament aquest poema. Pel títol, pel treball sonor i per les imatges creades.
Cada vers seria destacable per alguna cosa però particularment m'han agradat aquests :
"I si miro enrera
s'escampen
s'encallen
i se'm fa un tap
dins de les venes
ja no tinc traça
per ser canalera"
No t'havia llegit mai i aquest no serà el darrer cop... aniré a visitar la resta de la teva obra.
angie
