El centre del seu món

Enamorat de debò? Només perquè li somreia i li feia ser conscient de la seva situació emocional, d’això en deduïa estima? Bé, potser anar al psicòleg perquè li faci reflexionar sobre mateix li suposarà menys mals de cap i més tocar de peus a terra, tot i que és clar, de la imaginació també és viu, però potser calia preguntar-se altres coses, com ara com li anava amb ell? Potser ell també s’avorria, més que no estava enamorat, s’avorria però es mantenia fix en el punt de suport, en el punt d’ancoratge del matrimoni o de la independència i per a suportar el dolor cercava una joguina de tant en tant. De tot allò poc em podria sortir, de les desil•lusions poc en podia sortir sempre. Què la feia pensar que algú que la veia desil•lusionada amb la seva vida actual, creuria que si que es podria il•lusionar a la llarga amb ell? Si que pensava que era estúpida la gent, a més d’imbècil. Potser es mirava massa el melic la nostra amiga. Per fi, havia tocat fons, el món era això, desil•lusió i ves endavant.