El Cementiri dels records

Et felicito pel teu relat que encara m'ha fet pensar més alló de que en certs moments els diners no ho expliquen tot...
Petons.

Crec que aquests dos mots et defineixen.
Avui he llegit diversos poemes teus i a tots hi percebo una bona persona.

M´agrada com escrius, i trobo molt encertat l´últim vers d´aquest poema " aquella alegria que es va emportar el temps". És una bona definició dels bells records perduts"

que els records, quan són valuosos, s'han de guardar amb cura per tenir-los a prop quan calgui reviure'ls. Em dol que el Josep s'estimi més aparcar els records perquè els que té li fan mal. Em sembla que és com patir dues solituds alhora. Has plasmat una realitat que malauradament existeix, i ho has fet amb la delicadesa a la que ja ens tens acostumats.
Enhorabona per saber escoltar, i sobre tot per saber donar.
Una abraçada

em transmet sensacions de infinita tendresa i desig de solidaritat amb qui pateix d'aquesta "malaltia" que és la vellesa i més quan no es te ningú proper, que la faci més passadora.
M'ha arribat molt endins.
Gràcies pper tot.
Una abraçada.

que facis aquesta tasca tan humanitària, especialment perquè els avis, de vegades, no saben expressar cap mena d'agraïment. LLur vida ja els sembla massa inútil i han perdut la il·lusió de viure. M'ha agradat força el teu poema, si més no per la sensibilitat que expressen les teves paraules. Petons

...el que fas, i no ho dic per afalagar. Reviscoles records, omples silencis, fas companyia...i tot això és vida que s'ofereix a qui ha perdut l'esperança perque es creu al final del camí.
Per sort, tinc la mare amb mi, ella m0'ensenya a reconéixer el valor d'una paraula, d'una carícia, d'un sentiment, per poca cosa que sembli. Acostumats a l'absència, a la indiferència, una simple paraula és un tresor.

Fes-te una fotografia amb en Josep, segur que es sentirà important.

Gràcies pel relat, per saber encomanar aquests sentiments. Una abraçada.

Un cop vaig sentir afirmar que "La memoria es un arma de doble filo". De la mateixa manera, crec que els records són sagetes que un cop disparades no sabem amb certesa on aniran a parar, ja que tant poden arribar a produir plaer com dolor, fer-nos gaudir com patir, oferir-nos consol com agreujar la soledat, ...
Els bons records són un tresor lluminós en mig dels moments foscos, però hi ha d'una altra mena, evidentment. I fins i tot, es pot produir l'absència d'ells, crean un buit especialment dolorós.

Bona collita la teva!
T'envio una abraçada rodona com un cistell,
Unaquimera

La vida és un arxiu, ple de records. De vegades hi ha qui s'estima més passar-ho tot a l'arxiu definitiu i deixar els calaixos buits. En canvi d'altres, com jo mateixa, guardem cada paper, cada fotografia, cada petit objecte, omplint els calaixos de records, tot i que de vegades alguns ens fan més mal que be,
La vida és un seguit de fets, de persones,de sentiments, de situacions, de sensacions i d'emocions, que s'acumulen i que de vegades sembla que no ens deixen tancar be el calaix dels records , aquell arxiu ...
Quan enfilem la recta final, ens hem d'anar desempallegant de molts d'ells perque ja no tenim prou espai on guardar-los.
Algunes persones guarden només unes fotografies, d'altres s'estimem més no guardar res a la vista i guardar-ho tot dins... dins del cap ... dins del cor ...
Quan facis la propera visita , els fas una moxaina de part meva.

m'ha emocionat ha calat profundament al meu interior, m'ha commogut els sentiments. També m'ha dut records dels meus pares, dels avis...
Has escrit una realitat amb senzillesa, amb un llenguatge ric culte d'us diari que com sempre desprèn tendresa i un bon cor. Un relat que enganxa des de els primers mots i que t'integra plenament en cada escena, en cada personatge, i perquè no dir-ho m'ha fet saltar alguna llàgrima.
Gracies per obsequiar-nos amb els teus relats,
Una abraçada.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Un relat que cala dins, fent aflorar sensacions que tot sovint evitem o volem evitar. És molt corrent girar la cara al que ens esdevindrà, perquè no ens agrada la fi del que ara som.
Et felicito Avet per la tasca que fas, el sentiment i humanitat que es desprèn dels teus relats. Segur que a més de fer feliços a aquets avis, sents dins teu la plenitud i satisfacció que reporta el fet de sentir-te útil i donar part del teu temps a qui tan ens necessita.
Una abraçada d'admiració

El teu relat m'ha emocionat, tant pel seu contingut com per la tendresa amb que el narres. I també -diguem-ho tot- perquè cronològicament sóc molt a prop dels teus avis.
Sempre he pensat que tots ens hauríem d'esforçar a escoltar la gent gran. Els seus records, sovint repetitius, les seves batalletes, que tots ens sabem de memòria, és tot el que tenen per compartir.

Et felicito, per la teva labor i pels teus relats.

Una abraçada