Cercador

Llista categories

EL CELOBERT

Un relat de: aurora marco arbonés

EL CELOBERT

La pluja s'amuntega al celobert.
Regalima la brutícia
de les parets blanquinoses.
El celobert és un món;
revela els òrgans interns,
les entranyes de la casa:
boca que engoleix la llum
cap a un conducte somort,
artèries de sang insípida,
pulmons que xuclen cuinades
i en expiren la fumera,
nervis elèctrics de coure,
intestins verds de corriola
on es repengen, inerts,
teixits nus, deshabitats...
La claveguera recull
els fluids d'aquest gran ventre
de confluència veïnal.
S'amuntega al celobert
l'aigua tova, tardorenca.

Aurora Marco - Octubre 2007

Comentaris

Afegir comentari

Espai personalitzat[Ofensiu]
Unaquimera | 23-02-2011 | Valoració: 10
M’ha semblat molt lògic passar de Les cortines al Celobert... no t’ho sembla a tu?
Així continuem observant des de dins de l’espai on transcorre la vida diària, aquells detalls que sense una mirada poètica com la teva, minuciosa i creativa, restarien oblidats.

M’ha encantat la imatge que has anat creant al voltant d’aquesta “boca que engoleix la llum, artèria de sang insípida, pulmons que xuclen i expiren”, personalitzant-la de tal manera que arribo a percebre-la com un ésser viu, sota la pluja de tardor...

I ara t’ofereixo uns altres versos de tardor, concretament de la tardor del 2007, com els teus, escrits un diumenge fresc, lleugerament humit, gris i blau: Haikús a recer

T’envio una abraçada blava blavíssima,
Unaquimera

l´Autor

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits

Biografia:

Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >