El cel plora

El cel plora, avui, el cel plora.
El dia és feble, gris i fosc,
poc a poc s'instaura l'amargor en el meu cor,
perquè novament retorna el trist record.

I el meu pensament batega més lentament,
i el respirar es fa també més profund,
perquè la lentitud m'envaeix tota,
i la música s'apaga, nota a nota.

Idees que es desfan dins el meu cap,
no hi ha comprensió, són sentiments.
Resposta a la memòria i al crit de les ànimes caigudes,
perquè els que son aquí fan que les llàgrimes no siguin perdudes.

El cel plora, avui, el cel plora.
Llargament i tot el dia.
I aquesta pluja em fa avergonyir
i tot el que avui som em fa patir.

En un món enrrabassadament complex,
on no sé qui parla ni cap on anem.
Avui només veig gotes que ja formen bassals
i insuficients els nostres passos i els nostres salts.

Si demà torna a sortir el sol,
tindrem una nova oportunitat.
I si aconseguim els camins aixugar,
potser el cel, ja no tornarà a plorar.