Cercador
El Cel i la Terra
Un relat de: Joan G. PonsEl cel i la terra viuen junts.
I es miren l'un a l'altra.
Hi ha amor. Hi ha passió en aquesta relació.
Un copet al bell mig de l'esquena i el meu amic Follet apareix al meu costat.
-Hola, Joan. He sentit els teus pensaments i m'agraden.
-Hola, Follet. A mi també. I també m'agrada aquesta frase teva: "he sentit el pensament".
-Per què ?
-Moltes vegades els pensaments dels humans són freds, sense ànima...
-I ?
-No engresquen.
-Vaja...ara em diràs que "m'has engrescat".
-No ho vols reconèixer-ho ?
-Tens raó. Ho reconec. Tornem al fil dels teus pensaments. Joan, en poques paraules descrius una relació d'estimació.
-Tocant la terra, miro moltes vegades el cel i sento quelcom.
-El cel és lluny.
-Per mi no. Sento el poder de portar-lo al meu cor.
-Òndia !
-Per mi, mirar el cel tot blau o amb quatre núvols mal comptats és una projecció de la terra.
-Explica't !
-Una projecció desitjable. Un espai molt gran on hi ha amor i passió, i també harmonia i pau estables. I encara que això sona a "desitjable", també puc assegurar-te que la terra on visc..., la sento... en aquests moments
-I quan hi ha llamps i trons ?
-Passió... que també és força i amor.
El Follet va marxar mirant el cel. I jo també.
Comentaris
-
El Cel és generós[Ofensiu]iong txon | 12-09-2010 | Valoració: 10
El cel és aquella part de la natura que ens sol ser més assequible: fins i tot enmig de l'asfalt i el formigó de la ciutat, gairebé sempre hi ha una ocasió d'alçar la vista i gaudir la pau i el poder regenerador que té la seva immensitat i la seva puresa. Segurament per això sempre ha estat el símbol del lloc on habita el Creador: per la seva puresa i la seva lluminositat.
Ha fet un relat que convida a la reflexió sobre l'harmonia de la creació, entre els parells oposats representats des de temps immemorials per la dualitat Cel-Terra: món espiritual-món físic, i també una de les principals característiques duals de Déu segons el llibre dels Principis Divins: Primera Masculinitat Original-Primera Feminitat Original
Enhorabona i sempre endavant!
Quim -
Equilibri[Ofensiu]Unaquimera | 09-07-2010
Un nou assaig personalíssim, que invita a la relectura...
En efecte, amic Joan, és una relació apassionada i apassionant, la que guarden el Cel i la Terra, tant en sentit metafòric, com espiritual, com físic.
Em sembla una activitat saníssima la de contemplar el cel, amb els peus ben posats sobre la terra: crec que ajuda a l'equilibri personal.
T'envio una abraçada equilibrada,
Unaquimera
-
molt bé joan...[Ofensiu]joandemataro | 08-07-2010 | Valoració: 10
com sempre, un relat amè i suggestiu per pensar una miqueta, no molt que la calor atonta i mareja... és broma
Això del cel i la terra també està molt relacionat amb el Tai- Chi, ho dic perquè ara fa uns mesos que el practico i és espiritualment eniquidor...
una abraçadota, com sempre, ja saps
joande -
Escoltant el pensament[Ofensiu]Núria Niubó | 08-07-2010
De la conjuminació del cel i la terra en harmonia, dels trons i llamps com explosió d'amor, de l'atracció mútua, de la concordança Quina meravella tenir-ho! Perquè quan ho tens, ho valores i sentint el desig de no perdre-ho, ho vius intensament i ho fas créixer.
Però, pots dir-me Joan, què fer quan després de la tempesta la terra queda esberlada?
Com sempre llegir-te és un plaer.
Gràcies Joan,
Una abraçada,
Núria
-
feliictats!!![Ofensiu]Nyanga | 08-07-2010
Ultimament passo poquissim per RC pero no em puc estar de donar un cop d'ull als teus relats i de llegir-ne uns quants. I uncop mes t'haig de felicitar!
Com sempre...
Enhorabona! -
Tot és relacionat[Ofensiu]joanalvol | 07-07-2010 | Valoració: 10
Cel i Terra, el follet i el Joan, els pensaments, els sentiments, cada cosa al seu lloc i totes es relacionen, en tot moment i a cada estona. Tens tota la raó.
Joanalvol
Valoració mitja: 10