El Cel i la Terra

Un relat de: Joan G. Pons

El cel i la terra viuen junts.
I es miren l'un a l'altra.
Hi ha amor. Hi ha passió en aquesta relació.

Un copet al bell mig de l'esquena i el meu amic Follet apareix al meu costat.

-Hola, Joan. He sentit els teus pensaments i m'agraden.
-Hola, Follet. A mi també. I també m'agrada aquesta frase teva: "he sentit el pensament".
-Per què ?
-Moltes vegades els pensaments dels humans són freds, sense ànima...
-I ?
-No engresquen.
-Vaja...ara em diràs que "m'has engrescat".
-No ho vols reconèixer-ho ?
-Tens raó. Ho reconec. Tornem al fil dels teus pensaments. Joan, en poques paraules descrius una relació d'estimació.
-Tocant la terra, miro moltes vegades el cel i sento quelcom.
-El cel és lluny.
-Per mi no. Sento el poder de portar-lo al meu cor.
-Òndia !
-Per mi, mirar el cel tot blau o amb quatre núvols mal comptats és una projecció de la terra.
-Explica't !
-Una projecció desitjable. Un espai molt gran on hi ha amor i passió, i també harmonia i pau estables. I encara que això sona a "desitjable", també puc assegurar-te que la terra on visc..., la sento... en aquests moments
-I quan hi ha llamps i trons ?
-Passió... que també és força i amor.

El Follet va marxar mirant el cel. I jo també.



Comentaris

  • El Cel és generós[Ofensiu]
    iong txon | 12-09-2010 | Valoració: 10

    El cel és aquella part de la natura que ens sol ser més assequible: fins i tot enmig de l'asfalt i el formigó de la ciutat, gairebé sempre hi ha una ocasió d'alçar la vista i gaudir la pau i el poder regenerador que té la seva immensitat i la seva puresa. Segurament per això sempre ha estat el símbol del lloc on habita el Creador: per la seva puresa i la seva lluminositat.

    Ha fet un relat que convida a la reflexió sobre l'harmonia de la creació, entre els parells oposats representats des de temps immemorials per la dualitat Cel-Terra: món espiritual-món físic, i també una de les principals característiques duals de Déu segons el llibre dels Principis Divins: Primera Masculinitat Original-Primera Feminitat Original

    Enhorabona i sempre endavant!

    Quim

  • Equilibri[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-07-2010

    Un nou assaig personalíssim, que invita a la relectura...
    En efecte, amic Joan, és una relació apassionada i apassionant, la que guarden el Cel i la Terra, tant en sentit metafòric, com espiritual, com físic.

    Em sembla una activitat saníssima la de contemplar el cel, amb els peus ben posats sobre la terra: crec que ajuda a l'equilibri personal.

    T'envio una abraçada equilibrada,
    Unaquimera

  • molt bé joan...[Ofensiu]
    joandemataro | 08-07-2010 | Valoració: 10

    com sempre, un relat amè i suggestiu per pensar una miqueta, no molt que la calor atonta i mareja... és broma
    Això del cel i la terra també està molt relacionat amb el Tai- Chi, ho dic perquè ara fa uns mesos que el practico i és espiritualment eniquidor...
    una abraçadota, com sempre, ja saps
    joande

  • Escoltant el pensament[Ofensiu]
    Núria Niubó | 08-07-2010

    De la conjuminació del cel i la terra en harmonia, dels trons i llamps com explosió d'amor, de l'atracció mútua, de la concordança… Quina meravella tenir-ho! Perquè quan ho tens, ho valores i sentint el desig de no perdre-ho, ho vius intensament i ho fas créixer.
    Però, pots dir-me Joan, què fer quan després de la tempesta la terra queda esberlada?
    Com sempre llegir-te és un plaer.
    Gràcies Joan,
    Una abraçada,
    Núria


  • feliictats!!![Ofensiu]
    Nyanga | 08-07-2010

    Ultimament passo poquissim per RC pero no em puc estar de donar un cop d'ull als teus relats i de llegir-ne uns quants. I uncop mes t'haig de felicitar!
    Com sempre...
    Enhorabona!

  • Tot és relacionat[Ofensiu]
    joanalvol | 07-07-2010 | Valoració: 10

    Cel i Terra, el follet i el Joan, els pensaments, els sentiments, cada cosa al seu lloc i totes es relacionen, en tot moment i a cada estona. Tens tota la raó.

    Joanalvol

Valoració mitja: 10